Anar al contingut

Vincenita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La vincenita o vicenita és un gas asfixiant compost per cianur d'hidrogen. Es va utilisar com arma química en la Primera Guerra Mundial per a la càrrega d'obuses tòxics. El seu nom deriva de la ciutat francesa de Vincennes, en la qual va ser preparat per volta primera en 1916.[1]

S'estima que unes 4000 tonellades de vincenita varen ser produïdes en França durant la Primera Guerra Mundial. La composició elegida per al gas va ser una mescla en 50% de cianur d'hidrogen, 30% de tricloruro d'arsènic, 15% de tetracloruro d'estany i 5% de cloroform.[2] L'eixèrcit francés va amprar el gas en els seus obuses de 75 mm, els quals varen haver de ser disparats en un mecanisme modificat per a evitar l'explosió o inflamació prematura dels projectiles. L'efectivitat de la vincenita va ser, no obstant, molt llimitada, degut en part a la baixa concentració de cianur d'hidrogen utilisada i al desgast per corrosió dels proyectils. Ademés, l'eixèrcit alemà pronte va descobrir un antídot eficaç, el dimetilaminofenol. En tot, els soldats de l'eixèrcit alemà no es molestaven en posar-se els seus caraces antigás en detectar l'olor del cianur d'hidrogen, a l'a penes afectar-los i despuix de la guerra cap soldat alemà havia fallit a causa de la vincenita.[3] Més alvance, composts com el fosgeno s'usarien en una molt major efectivitat en el camp de batalla.

Durant la Segona Guerra Mundial, el SS va amprar Zyklon B, un preparat de cianur d'hidrogen també usat com pesticida, en les cámara com a part del Holocaust.


Referències

[editar | editar còdic]