Vistulanos

Europa Central en 870. França Oriental, en blau; Primer Imperi Búlgar, en taronja; la Gran Moravia baix Rastislav, en vert. La llínea verda representa les fronteres de la Gran Moravia despuix de l'expansió territorial baix Svatopluk I (894). (Tinga's en conte que algunes de les fronteres de la Gran Moravia són objecte de debat.)

Distribució dels pobles eslaus occidentals en els sigles IX-X.

Els vistulanos (Plantilla:Lang-pl) varen ser una tribu altomedieval d'eslaus occidentals que va habitar en la part occidental de la moderna Menuda Polònia, en les valls de la conca alta del riu Vístula. En el IX varen crear un estat tribal, en els principals centres provablement localisats en Cracovia, Wiślica, Sandomierz i Stradów. Provablement al voltant de 874 varen ser somesos pel rei Svatopluk I de Moravia, que va ser contemporàneu de l'emperador Arnulfo i el duc vistulano es va vore obligat a acceptar el batisme. Despuix d'un periodo posterior de dominació checa, les terres dels vistulanos varen quedar controlades pels Polanos occidentals de finals de el X, i varen ser incorporats en Polònia.

El montícul de Krakus, un dels principals gords vistulanos.

La zona habitada pels vistulanos provablement anava des de les estribacions dels monts Cárpatos, en el sur, a les fonts dels rius Pilica i Warta en el nort; en l'est, va alcançar fins al riu Dunajec, i en l'oest, el Skawa. Els primers gords eslaus no varen ser construïts ací fins a mediats de el VIII, lo que significa que els vistulanos provablement emigraven en freqüència, canviant de llocs. Encara que alguns historiadors, com Przemysław Urbanczyk, afirmen que els vistulanos no varen existir, hi ha tres documents que poden ser vinculats a esta tribu. El primer és el cridat Llegenda de Panonia (La vida de Sant Metodio de Tesalónica), el segon és el Geógrafo Bavar, i el tercer és el Germania, d'Alfredo el Gran.

Des de el VIII, els vistulanos varen començar la construcció d'amplis gords, les àrees dels quals en freqüència varen aplegar a més de 10 hectàrees. La majoria dels gords tenien forma d'anell i estaven situats sobre tossals. Entre els principals estaven els gords en Cracovia, Stradów, Demblin, Naszczowice, Podegrodzie, Stawy, Trzcinica, Wiślica i sobre el tossal Bocheniec en Jadowniki. Lo més provable és que la capital dels vistulanos es trobara en Cracovia, lo que es confirma pel tamany de la gord local, junt en un bastió fortificado, situat en el tossal de Wawel. Ademés, els vistulanos varen construir provablement varis montículs, com el montícul de Krakus, pero els historiadors discutixen si estos serien anteriors, d'orige celta.

Poc se sap sobre el història primerenca dels vistulanos. El seu territori podria haver segut conquistada per la Gran Moravia, encara que no existixen proves concloents per a demostrar esta teoria. D'acort a les troballes arqueològiques, a finals de el IX varis gords en el sur de la Menuda Polònia varen ser destruïts. Açò podria haver segut durant la conquista dels vistulanos per la Gran Moravia, pero podria haver segut el resultat d'un conflicte entre els vistulanos i atres tribus, com els golensizis. En els anys 950, la terra dels vistulanos provablement va ser conquistada per duc chec Boleslao I, que és confirmat per Abraham ben Jacob, el treball de la qual va ser utilisat pel geógrafo musulmà al-Bakri en el seu Llibre de Carreteres i Regnes.

No se sap quàn, i cóm, la terra dels vistulanos es va unir en l'estat dels polanos. L'investigació arqueològica no ha trobat cap evidència de conflictes armats entre els polanos i els vistulanos. Lo més provable és que Bolsław I Chrobry, futur rei de Polònia, anara nomenat príncip de Cracovia pel seu yayo, Boleslao I. Despuix de la mort del seu pare Miecislao I de Polònia (992), Chrobry va unir Cracovia en Polònia, en el consentiment de la classe gobernant vistulana.

Fins ara els historiadors no han segut capaços de nomenar cap duc vistulano. Per una atra part, poc se sap sobre els seus rituals religiosos i de la data del batisme de la tribu.

Vore també

• Anex:Tribus eslaves de l'Edat Mija