Vitamina I
Es denomina vitamina I a un grup de huit composts solubles en greix que inclouen quatre tocoferoles i quatre tocotrienoles. Estos tocoferoles i tocotrienoles existixen com a homòlecs α (alfa), β (beta), γ (gamma) i δ (delta). Per la seua funció antioxidant de lípits, estos composts de vitamina I es troben en aliments vegetals rics en greixos, especialment insaturadas, com les oleaginosas i en menor grau en grans de cereals. La seua concentració en estos aliments és molt variable i la seua estabilitat, per la seua acció antioxidant, és molt baixa. Cada u d'estos composts té una activitat distinta en l'organisme. Els composts de vitamina I més actius en l'organisme són aquells relacionats en la forma α-tocoferol.
La vitamina I té un paper fonamental en el metabolisme normal de totes les cèlules. És l'antioxidant liposoluble més important en els teixits humans i animals. Es troba en les parts de les cèlules riques en lípits, com les membranes celulars, i els teixits rics en greixos. El paper principal i més estudiat de la vitamina I és la protecció dels àcit grassos poli-insaturados dels lípits contra el dany oxidativo. Per això és que la seua deficiència pot afectar vàries i importants funcions vitals.
Història
[editar | editar còdic]La vitamina I va ser descoberta en 1922 per Katharine Bishop i Herbert McLean Evans,[1] i va ser aïllada per primera volta en forma pura per Evans i Gladys Anderson Emerson en 1935 en la Universitat de Califòrnia en Berkeley.[2] Evans i Bishop varen trobar que les rates femelles requerien d'este principi en la seua dieta per a una preñez normal. També li la va identificar com la "vitamina de la fertilitat".
Destaca Paul Karrer, per les seues investigacions més notables en els carotenoides i les flavinas. Va descobrir que alguns d'ells, com el caroteno i la lactoflavina, actuen com provitaminas A i B2, respectivament. En 1938 va conseguir sintetisar el compost denominat alfatocoferol, que corrig la esterilidad carencial de manera anàloga a la vitamina E.
Composició química
[editar | editar còdic]La vitamina I pertany a la família de composts poliprenoides. En estat natural té huit diferents formes d'isòmers: quatre tocoferoles i quatre tocotrienoles. Tots ells tenen un anell aromàtic, cridat cromano, en un grup hidroxilo i una cadena polipronoide saturada. Si dita cadena és saturada, els isòmers són tocoferoles, i si és insaturada, són tocotrienoles.
Existixen formes alfa α, beta β, gamma γ i delta δ per a abdós isòmers, i es determina pel número de grups metílicos en l'anell aromàtic. Cada una de les formes té la seua pròpia activitat biològica.
| α | β | γ | δ | ||
|---|---|---|---|---|---|
| R1: | -CH3 | -CH3 | -H | -H | |
| R2: | -CH3 | -H | -CH3 | -H |
Derivats de la vitamina I
[editar | editar còdic]Entre els derivats de la vitamina I, destaca el tocoferol acetat, un éster del àcit acètic i el tocoferol (per a la forma α), el qual s'usa com una alternativa estable a les formes naturals de tocoferol, ya que el grup hidroxilo fenòlic en esta forma està bloquejat, lo que proporciona un producte menys àcit i en una vida útil més llarga, al no oxidarse.[3]
Este compost pot penetrar a través de la pell fins a les cèlules vives, a on aproximadament el 5 % es convertix en tocoferol lliure.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.56(1458)
- 650–1.doi:10.1126/science.56.1458.650.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Linus Pauling Institute Research Report: All About I en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vitamina E» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.