Anar al contingut

Volcà Lanín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Volcà Lanín
Per a atres usos d'este terme vore Lanín (desambiguación).
Archiu:CAPS 0 CAPS 1 , CAPS 2 CAPS 3 CAPS 4 CAPS 5 CAPS 6 CAPS 7 .jpg
Vista del Volcà Lanín, des del Parage Costa del Malleo.
Volcà Lanín, Patagonia argentina, 2022
Volcà Lanín-Paimun.

El Lanín (en mapudungún: Pillañzegüñ) és un estratovolcán considerat actiu, ubicat en el sur d'Argentina i Chile. Té una altitut de 3776 metros sobre el nivell de la mar, este volcà es troba inclós en el Cinturó de Fòc del Pacífic. Per primera volta en temps històrics es va detectar activitat en el volcà a partir del 15 de febrer de 2017 producte de moviments sísmics en el seu interior. Anteriorment va poder haver tingut activitat aproximadament en el 540 despuix de Crist datada per radiocarbono i la seua última erupció s'estima que va ocórrer fa 1600 anys.[1] Va ser avistar en 1782 per l'explorador espanyol Basilio Villarino qui ho senyala com el Cerro Imperial,[2] i comenta que els lugareño els cridaven Yajaunaujén.[3] El cràter que va poder deixar la seua última erupció no és visible i es creu que està sepultat baix el glaciar que es troba en el cim de la montanya.

Es troba ubicat en el departament Huiliches, en rodalies de la ciutat de Junín dels Vages, província del Neuquén, en el llímit entre Argentina i Chile, rodejat pels llac Paimún i Huechulafquen al Sur i el Llac Tromen al nort, i li dona nom al parc que ho conté, el parc nacional Lanín. La part chilena està inclosa en el parc nacional Villarrica comuna de Curarrehue, Província de Cautín, Regió de la Araucanía.

Presenta grans glaciars en el seu cara sur. Els de el seu cara nort eren visibles fins als anys 1980, pero actualment estan casi completament fosos.

El volcà té un atractiu turístic internacional especialment per les activitats deportives d'alta montanya. El seu ascens és relativament senzill per la cara nort, practicant-se des de l'accés al llac Tromen, sobre el Pas Mamuil Malal que unix les ciutats de Junín dels Vages (Argentina) en Curarrehue (Chile). L'ascens al mateix es troba regulat per Parcs nacionals i per Gendarmería Nacional Argentina.

És el símbol de la Província del Neuquén, formant la seua image partix principal de l'escut provincial i del seu himne. El seu valor social ho constituïx en emblema, otorgant identitat per a les comunitats mapuches per a els qui és un lloc sagrat, és reconegut i acceptat internament com ícono unificador d'eixa societat i cap al fòra com a representatius del grup.[4]

Ya que està rodejat de montanyes molt més baixes que ell, és visible des de les rodalies de Zapala i Pedra de l'Àguila (Argentina), a casi 200 km cap a l'Est i en Chile és visible inclús des de Temuco.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El Idioma mapuche o mapudungun és una llengua ágrafa, és dir no va tindre escritura, per lo que els possibles significats dels vocablos poden variar segons les interpretacions. Podria provindre del vocablo mapuche Lanlil, que vol dir "nos afonem"[5]

Una atra hipòtesis és un vocablo mapuche que també significa la roca morta.[6] Habitants mapuches de la zona indiquen que "Lanín" significa va morir d'un atracón.[7][8]

Llegenda

[editar | editar còdic]

Pillán, el Deu del mal vivia en el cim i com a amo de la montanya no desijava que ningú accedira a ella. Per això, quan la tribu de Huanquimil va aplegar al cim, perseguint huemules, va desencadenar una tormenta i el volcà va escomençar a tirar lava, fum, flames ardents i cendres. La població, aterrorizada va consultar en el bruix de la tribu que podien fer per a calmar la fúria de Pillán i este els va informar que era necessari sacrificar a Huilefún, la filla menor del cacic, que Quechuán (el chicon més jove i més valent de la tribu) devia tirar-la al volcà. Quechuán l'abandona en un lloc propenc al cim, a on quan la princesa es queda sola s'acosta un còndor que la subjecta en les seues garres i la tira al cràter. Efectivament, el sacrifici de Huilefún calma per a sempre l'ira de Pillán i des de llavors el Lanín és un volcà apagat, pero en els seus fòcs amagats baix de la cúpula blanca.[9] Inclús en l'actualitat la comunitat mapuche considera el Volcà com un lloc sagrat per lo que no realisen ascenciones.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «registrar-nous-moviments-sismicos Alerta pel volcà Lanín: es varen registrar nous moviments sísmics» (en espanyol). http://www.minutouno.com. Consultat el 17 de febrer de 2017.
  2. Diari del pilot de la Real Armada don Basilio Villarino, pág. 51. Sitie web biblioteca.org.ar. Consultat el 25 de juny de 2011.
  3. Diari del pilot de la Real Armada don Basilio Villarino, pág. 83. Sitie web biblioteca.org.ar. Consultat el 25 de juny de 2011.
  4. Consultat el 7 de novembre de 2012.
  5. «Diccionari Mapuche». Consultat el 10 de novembre de 2012.
  6. La tremenda mole del Lanín del sitie web argentinaviajera. Consultat el 29 de giner de 2011.
  7. Parc Nacional Lanín del sitie web welcomeargentina. Consultat el 7 de novembre de 2012.
  8. 8,0 8,1 Intendencia Parc Nacional Lanín. «Pla de Gestió Parc Nacional Lanín». Consultat el 8 de novembre de 2012.
  9. «Llegenda del Volcà Lanín». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2013. Consultat el 7 de novembre de 2012.