Volcà Pichincha
El Massiç dels Pichinchas són un conjunt de cerros i volcans d'Equador, situat en la capital del país, Quito. Pertanyen a la Cordillera Occidental dels Vages equatorians. Els seus principals volcans són el Guagua Pichincha i el Ruku Pichincha.
Presenta varis cims, que en la següent llista estan mencionades des de la geològicament més vella al noreste fins a la més nova al suroest. Alguns dels noms dels cims varen ser derivats del quichua.
- Loma de les Antenes.
- Kuntur Wachana (Niu de Còndors en quichua)
- Ruku Pichincha (ruku = vell en quichua)
Creu Loma Pare Encantat (també cridat Flare Encantat)
- Guagua Pichincha (guagua = chiquet en quichua)
Etimologia
[editar | editar còdic]No existix consens encara sobre l'etimologia de Pichincha, no obstant una conjectura afirma que es referix al cheu andino o Zonotrichia capensis, que en idioma quichua era cridat originalment Pichincha. Es creu que en l'influència del castellà, esta paraula va ser prenent gènero masculí per lo que ara li la sol cridar “pichinco” o “pichinchu”, segons es pot escoltar en alguns llocs quechuahablantes. No obstant, de manera etimològica es pot rastrejar la raïl “pichi” i “pichiu” als pardals menuts. Açò a la seua volta està relacionat en la tortolita alinegra o Metriopelia melanoptera, que donaria el nom a la ciutat de Quito.[1]
El Ruku Pichincha
[editar | editar còdic]El Ruku Pichincha conta en una altura de 4696 metros d'altura sobre nivell de la mar. És un volcà inactiu que posseïx dos cràters, un dins de l'atre, com a resultat de les seues erupció. És el volcà més propenc a la ciutat de Quito.
Al sur del Pichincha, aledaño a la zona sur de Quito, també hi ha una loma volcànica cridada Ungúí.
El ruku Pichincha ha erupcionado en 1534, 1539, 1566, 1575, 1588, 1660 i 1662, quan la ciutat va ser coberta per 30 centímetros de cendra. Casi dos sigles havien transcorregut sense que hi haja torrents de lava i sismes, i alguns geólogos varen creure que era ya un volcà inactiu. El 22 de març de 1859 va tindre lloc la seua última gran erupció, deixant a la ciutat de Quito casi destruïda. Les erupció devastadores d'este volcà han segut referides per Ricardo Palma en El Crist de la Agonia (1893): "Casi dos sigles havien transcorregut sense que els seus torrents de lava i rudos estremecimientos escamparen el luto i la desolació, i no varen faltar geólogos que cregueren que era ya un volcà sense vida. Pero el 22 de març de 1859 vi a desmentir als sacerdots de la ciència. La pintoresca Quito va quedar llavors casi destruïda. No obstant, com el cràter principal del Pichincha es troba a l'Occident, la seua lava és llançada en direcció dels deserts d'Esmeraldes, circumstància salvadora per a la ciutat que només ha segut víctima dels sacudimientos del jagant que la servix d'atalaya. De desijar seria, no obstant, per al major repòs del seu moradores, que s'examinara fins a quin punt és fundada l'opinió del baró de Humboldt, qui afirma que l'espai de sis mil trescentes milles quadrades al voltant de Quito tanca les matèries inflamables d'un sol volcà".[2]
El científic berlinés Alexander von Humboldt va ascendir al Pichincha en 1802, durant el seu viage d'investigació per l'Amèrica del Sur.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Pichincha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.