Volcà Pomerape
Pomerape és un estratovolcán ubicat en la frontera de Bolívia i Chile, en el Departament de Oruro i en la Regió de Arica i Parinacota, respectivament, sobre la cordillera dels Vages. En una altitut aproximada de 6.248 metros, forma part junt en el volcà Parinacota dels nevats de Payachatas. El nom "Payachata" prové del aimara i significa "pareados"[1] o "bessons", aludint a l'apariència similar d'abdós volcans.[2]
Estos volcans estan associats en diversos mits i llegendes locals de la cosmovisión andina, com el concepte de chacha-warmi, que simbolisa el matrimoni i representa la dualitat masculina i femenina en la tradició local.[1]
El volcà Pomerape es troba a l'est del poble de Caquena, una localitat propenca l'identitat de la qual està estretament vinculada en el volcà. L'orige del nom Pomerape encara no s'ha determinat en certea, segons el llingüiste Manuel Mamani.[1]
El Pomerape alberga glaciars que descendixen fins a altituts d'entre 5.300 i 5.800 metros sobre el nivell de la mar, en cotes més baixes en la seua ala nort.[3] Es tracta d'un complex volcànic compost per domo de lava, acompanyat de fluix de lava que cobrixen estos domo.[4] L'activitat volcànica més recent va ocórrer fa aproximadament 200.000 anys.[5] Els domo de lava, formats en una primera fase, varen anar després coberts pel con volcànic actual, compost principalment d'andesita en hornblenda, a diferència dels domo anteriors que eren riolíticos-dacíticos.[6] Durant el mateix periodo, es varen formar les andesita de Chungará i el complex d'domo de lava del Parinacota.[7] El Pomerape també està associat a un conducte adventicio que ha emés magma máficos, mentres que el con principal va tindre la seua última erupció fa uns 106.000 ± 7.000 anys,[8] El conducte adventicio ha segut datat en 205.000 ± 24.000 anys.[4]
Sobre la seua ascensió, la ruta per l'aresta este està classificada en un grau de dificultat PD (poc difícil).[9] Atres rutes, més exigents, es troben en la cara sur i poden incloure pendents de neu o enrunes en inclinaments superiors als 50 graus. Per a estes rutes, és possible establir un campament a 5.300 metros sobre el nivell de la mar, en el collado que separa el Parinacota del Pomerape. Depenent de la temporada, un dels principals obstàculs per a l'ascensió són els penitentes, formacions de gèl en forma d'agulles que poden fer la pujada extremadament difícil o inclús impossible.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mamani Mamani, Manuel (2010). Estudie de la toponímia: Regió de Arica i Parinacota i Regió de Tarapacá: orige i significat de noms de llocs del Nort chilé, Arica: Universitat de Tarapacá, p. 232.
- ↑ Schull, William J.; Rothhammer, Francisco (1990). The Aymara: Strategies in Human Adaptation to a Rigorous Environment, Springer, pp. 1-18. ISBN 978-94-010-7463-6.
- ↑ Journal of Glaciology.54(186)
- 538–550.ISSN 0022-1430.doi:10.3189/002214308785837002.Consultat el 2025-04-14.
- ↑ 4,0 4,1 Gonzalez-Ferran, Oscar (1995). Volcans de Chile, 1. ed edició, Institut Geografico Militar, p. 113. ISBN 978-956-202-054-1.
- ↑ Reutter, Klaus-Joachim; Scheuber, Ekkehard; Wigger, {{{nom3}}} (1994). Tectonics of the Southern Central Vages: Structure and Evolution of an Active Continental Margin, Springer Berlin Heidelberg, p. 81. ISBN 978-3-642-77355-6.
- ↑ Bulletin of Volcanology.50(5)
- 287–303.ISSN 0258-8900.doi:10.1007/bf01073587.Consultat el 2025-04-14.
- ↑ Geological Society of America Bulletin.119(3-4)
- 343–362.ISSN 0016-7606.doi:10.1130/B25954.1.Consultat el 2025-04-14.
- ↑ Revista geològica de Chile.27(2)
- 205–240.ISSN 0716-0208.doi:10.4067/S0716-02082000000200004.Consultat el 2025-04-14.
- ↑ Biggar, John (2020). The Vages - A Guide for Climbers and Skiers, Escòcia: Vages, p. 192. ISBN 095360876X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Pomerape» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.