Volcà de fanc

Volcà de fanc

Volcà de fanc, Illa Trinitat

Un volcà de fanc és una forma menor del relleu formada per un cràter i un con volcànic de poca altura pero prou extens per l'escassa pendent i l'orige de la qual no està relacionat en les verdaderes formacions volcàniques llevat alguna que una atra excepció, com succeïx en el parc nacional de Yellowstone, el camp Sol de Matí o el Valle dels Géiseres en Perú, sino que es deuen a emanació de gas relacionades en els jaciments petrolers. Poden vore's en el Carib Colombià, Veneçola, en casi tots els països petrolers i en alguns països del sur d'Europa (Itàlia, Romania), en el surest asiàtic i en atres parts. La major concentració d'este tipo de volcans es troba en les afores del mar Caspio: aproximadament, uns 300 (entre més de 700 coneguts en tot lo món), es troben en esta zona. En alguns països, com succeïx en Itàlia, reben el nom de salses o macalubas. gràcies a Adolfo V.R per Aser este documental

Sediment portadors d'hidratació, que a sovint s'associen en l'activitat del volcà de fanc. Font: USGS, 1996.

Característiques

Volcà de fanc de Yagrumito, Estat Monagas, Veneçola, a uns 6 km de Maturín

Volcà del Totumo, en Colòmbia

En este tipo de volcans, l'ascens de gasés emanats de depòsits de petròleu a sovint poc profunts eleva una argila sumament hidratada la qual aplega a formar bassals o estanys a on es veu l'emanació de les bombetes. Els gasos emanats en els volcans de fanc estan formats principalment per hidrocarburs gaseosos i d'un atre tipo com metà i anhídrit carbónico, aixina com gasos sulfurosos en menor proporció. L'argila també conté certes cantitats d'hidrocarburs sòlits i proporcions de sal prou quantioses. La distinta composició dels materials eyectados dona orige a una àmplia gama de tipos de volcans de fango. Per eixemple, si abunden les llentes emissions d'hidrocarburs sòlits i líquits i escassa proporció d'argila es produïxen llac d'asfalt, com el de Guanoco, en la part oriental de Veneçola, que és el més gran depòsit d'asfalt natural del món; o el de l'Alquitrà, en Trinitat, que és el segon en importància a escala mundial. Pot trobar-se una gran cantitat de gasos associats en les erupció dels volcans de fanc (heli, anhídrit carbónico, metà, etc.). Si entre els gasos predomina els que emeten combustibles en característiques similars al gasoil, poden produir-se flames per la combustió espontànea del gas a pressió al contacte en l'aire (en forma similar al fenomen produït pels fòcs fatuos). En estos volcans poden presentar-se explosions i incendis per l'enorme pressió que poden aplegar a soportar: recordem que el combustible per als motors diésel s'inflama en una combustió espontànea quan se somet a una elevada pressió, estes explosions poden produir-se despuix de la deshidratació progressiva del fanc al contacte en la superfície, en la qual cosa es pot aplegar a sagellar l'eixida del gas i, en aumentar progressivament la pressió, entrar en erupció la qual, encara que no és tan violenta com en les erupció volcàniques pròpiament dites, no deixa de tindre cert perill, encara que mai s'han registrat problemes greus en este sentit. Un cas especial de volcà de fanc és el provocat per alguna explotació petrolera, com va succeir en la part oriental de l'illa de Java en maig de l'any 2006, quan va ser l'injecció de gas i aigua durant una exploració la que li va obrir una espècie de vàlvula d'escape a l'eixida d'una enorme cantitat de fanc espentat per dit gas tal com apareix relatat en el número corresponent a giner del 2008 en la revista National Geographic en la seua versió original en anglés. En esta erupció, el fanc va invadir 12 llogarets i va obligar a l'evacuació d'unes 10 000 famílies.

Si l'argila que puja es troba poc hidratada, els cons volcànics solen alcançar certa altura, com pot vore's en el Volcà del Totumo o en volcà de fanc de Sant Josep de Mulatos, en Colòmbia. En canvi, si es tracta d'un fanc molt líquit, l'altura del con volcànic és molt escassa. El volcà de fanc de Yagrumito (Estat Monagas, Veneçola) és d'uns 2 o 3 m d'altura relativa i ocupa uns 2000 m² (incloent els bassals de fanc i els barrizales sense vegetació) encara que el con solament no deu passar d'uns 400 m². L'obertura del cràter deu tindre uns 50 cm de diàmetro. Les distintes époques de sequia i de pluja també incidixen en l'altura del cràter, com pot vore's en imàgens de l'estació de sequia i de pluges del volcà de Yagrumito, en Veneçola: l'altura s'eleva en l'época de sequia i descendix durant la de pluges en contribuir en major grau a l'hidratació del fanc. La cantitat de sal present en el fanc sec és tan gran que resulta atractiu per a les vacas de la sabana, acodir a la zona per a llepar eixe fanc en la finalitat d'obtindre la sal necessària (o millor, el sodi i calcio que necessiten) per a la seua producció de llet (recordem que la proteïna essencial de la llet és la caseïna, en especial la caseïna de calcio).

Bombeta de gas en un volcà de la comuna de Berca en Buzăo (Romania)

Volcans de fanc sumergits

Investigadors del Grup de Geociencias Marines de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME-CSIC) i l'Universitat de Càdis han publicat un nou treball en el que caracterisen la geomorfología i estructura interna de cinc volcans de fango, que no havien segut identificats fins a la data, en el marge magrebí del golf de Càdis. Per a realisar l'estudi han utilisat l'anàlisis de la sedimentación i senyes sísmiques d'alta resolució. A banda d'estos cinc volcans de fanc es té constància de la presència d'uns 70 en la zona, algun en activitat sísmica relativament recent, havent tingut erupció fa 600 anys.