Anar al contingut

Vozmediano (Soria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vozmediano1.JPG
Vozmediano (Soria)

Vozmediano és un municipi i localitat espanyola de la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. El terme municipal, ubicat en la comarca del Moncayo, té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

[editar | editar còdic]

Situació

[editar | editar còdic]
Archiu:Vozmediano5. CAPS 0
Vista des del Moncayo.

Està prop del Moncayo de 2316 m sobre el nivell de la mar d'altitut,[1] en grans valors paisagístics, monumentals i històrics. Dista 10 km d'Ágreda, 52 km de Soria i 10 km de Sant Martín de Moncayo, 14 km dels Fayos, 22 km de Tarazona, 100 km de Saragossa. De Navarra dista 30 km, 43 km de Tudela i 142 km de Pamplona.

Es troben pròxims les localitats de Aldehuela de Ágreda, Ágreda (Soria); Els Fayos, Santa Creu de Moncayo i Sant Martín de Moncayo, és dir, la comarca de Tarazona i El Moncayo de la província de Saragossa, està prop del pantà del Val, en els Fayos i el parc natural de la dehesa del Moncayo.

El municipi pertany al partit judicial de Soria.

Mig ambient

[editar | editar còdic]

En el seu terme i inclosos en la Ret Natura 2000 els següents llocs:

Archiu:Nacimiento del río Queiles, Vozmediano, Soria, España, 2015-01-02, CAPS 9 001. CAPS 10
Naiximent del riu Queiles

En Vozmediano es troba el nacedero del riu Queiles (920 m), ya que de la seua font, d'un metro de diàmetro, s'afanyen a eixir uns 1500 litros d'aigua cristalina per segon com a terme mig, 2300-600 depenent de l'época i de la pluviométrica. Este fenomen li convertix en el manantial més espectacular, sobre fluix de litros per segon continus, d'Europa. En l'actualitat de les seues aigües fortes s'aprofiten una piscifactoría “els alevines del Moncayo” i tres centrals hidroelèctriques s'alimenten dels seus transparents i fecundas aigües. Posteriorment en Saragossa existixen vàries centrals hidroelèctriques i ho duen al pantà del Val, al com abastix i plena, i tornant al seu curs natural confluïx en el Ebre en Tudela, Comunitat Foral de Navarra, en uns 44 km de recorregut, havent passat pel centre de Tarazona, Cascante i Tudela.

Història

[editar | editar còdic]

En el III, els celtíberos dominaven les serres i peu de monts ibèrics, els lusones es varen establir en Bursao (Borja) i en Turiaso (Tarazona) i els belos en Calatayut i Daroca. En l'any 133 a. C., els celtíberos de l'atre costat de la cordillera, els arévacos, en Numància, varen sucumbir davant els romans. Els romans varen fundar Saragossa, Osca, Tarazona i Calatayut.

L'importància històrica de Vozmediano està vinculada al seu castell. Construït despuix de la Reconquista de Castella, mediats de el XII. En 1119 les tropes d'Alfonso I el Batallador varen conquistar Tudela, Tarazona, Ágreda i Soria, esta última durant huit anys va pertànyer a Aragó. En 1429-1430 va passar de mans castellanes a mans aragoneses. Establint-se les fronteres en la pau de Valladolit en 1453, es va canviar la frontera entre els regnes d'Aragó, Castella i Navarra. Berdejo i Torrelapaja varen passar a Aragó. Totes les viles en litigi: Villarroya, Berdejo, Torrelapaja, Tornos, Villalengua, Molluenga, Atienza, Vozmediano, Briones, es tornaven mútuament.

Archiu:Vista de Vozmediano, España, 2012-08-27, CAPS 14 03. CAPS 15
Vista superior de Vozmediano

El 4 de juny de 1591 va aplegar a esta vila, Alonso de Vargas, general en cap de l'eixèrcit per a sofocar les alteracions de l'eixèrcit d'Aragó en 4000 infants i quatre companyies de cavall.


La localitat es constituïx en municipi constitucional en la regió de Castella la Vella,[4] partit de Ágreda i que en el cens de 1842 contava en 78 llars i 312 veïns. A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisades 80 cases.[5] Apareix descrit en el setzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

VOZMEDIANO: l. en ayunt. en la prov. de Soria (8 llegües), part. jud. d'Agredixca (1), aud. terr. i c. g. de Búrgos, dióc. de Tarazona (3). sit. en la falda del Moncayo sobre un peñasco, dominat per un ant. cast. en 2 torres de pedra de silleria ben conservades; li combaten principalment el vent N. que fa el seu clima alguna cosa destemplado. Té 80 cases; la consistorial; presó; escola de instruccion primària freqüentada per 30 alumnes a càrrec d'un mestre dotat en 1,100 rs. ademas de les retribucions dels discípuls; una igl. parr. (Sta. Maria del Port) servida per un retor i un sacristan. Confina el térm. en el d'Agredixca i Els Fayos; dins d'ell es troben vàries fonts de bones aigües, i les ermites de Sant Miguel i Sant Sebastian. El terreny, banyat pel r. Queiles, que naix á 300 passos de la pobl., és d'inferior calitat. camins: els que dirigixen á els pobles circunvecinos, en malíssim estat. correu: es rep i despacha en Agredixca per un balijero. prod.: blat, ordi, avena, judias, creïlles i bones pastures, en els que es manté ganado lanar i cabrio; hi ha caça de perdius, conills i alguns cabirols; peixca de truchas. ind.: l'agrícola, un martinete de batre coure, una fáb. de paper de estraza i varis molins harineros. comerç: esportacion del sobrer de fruts, ganado, llana i prod. de les fáb., é importacion dels art. que falten. pobl.: 78 vec., 312 alm. cap. imp.: 22,309 rs. 30 maravedises.
(Madoz, 1850, p. 416)

En 1878 es va insertar en El Volant, periòdic de Madrit, un sonet, en el que es diu:

Rossinyol i oropéndola cantores
de la marge del Queiles cristalí
Si voleu que no muiga de tristor,
no digau que a la falda del Moncayo
hi ha un poble remot, envellit,
emporio en un atre temps de riquea,
i esclau ara de letal desmai
sense grandea, sense nom, enfosquit.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wikimapia [1]
  2. Ret Natura 2000 LIC ES4170119 [2]
  3. Ret Natura 2000 ZEPA ES4170044 [3]
  4. Municipi Còdic INE -42217
  5. Madoz, 1850, p. 416.