Westerlund 1-237
Westerlund 1-237 o coneguda com Westerlund 1 BKS B, és una supergigante roja extrema i inestable, que es troba en la constelació de Llaura.[1] És una de les quatre supergigantes roges conegudes en el cúmul estelar Westerlund 1, en un distància estimada de 4,35 ± 0,20 kiloparsecs.[2][3] Pels seus caràcter de supergiante inestable no és fàcil aplegar a un acort sobre algunes de les seues propietats. Com la seua edat que sembla tindre 8 millons d'anys, mentres el restant de la població estelar està entre 4 i 5 millons d'anys. [4]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]
Westerlund 1-237
es troba en les coordenades 16h 47m 3,10s d'ascensió recta en, una declinació de -45° 52' 18,8"[5] La distància al sistema solar és de 14 182 anys llum.
El seu tipo espectral és d'alta variabilitat podent canviar en mesos de M3Ia a M6I. Sent M5I el predominant. Per això la seua magnitut absoluta o aparent també experimenta esta variabilitat, per lo que té un valor mig en la magnitut visual absoluta de -6,96 i de 19,008 en la visual aparent. Sent més rellevant la magnitut absoluta en la banda K -11,49 puix el màxim d'emissió està en el infrarrojo. [4]
La temperatura efectiva és inferior a la solar pero del mateix orde de magnitut, estimant-se per índex de color (J−K)0 en 4 168 K. Método menys afectat per la variabilitat visual. El radi és considerablement major 1 241 ± 70 R⊙ determinat per anàlisis espectral de les lines de Fe I[6]
Westerlund 1-237 té el seu màxim d'emissió en l'espectre infrarrojo.[7] Està rodejada per una nebulosa en massa similar a la de Westerlund 1-20 i Westerlund 1-26.[8] No obstant, l'estructura elíptica d'esta nebulosa indica que s'ha vist menys afectada pel vent del cúmul de Westerlund 1. Açò es deu a que es troba més alluntada del centre del cúmul.[9] Se supon que la velocitat d'eixida del vent ronda els 30 km/s. La nebulosa sembla tindre una massa de 0.07 Mʘ i un ràdio d'aproximadament 0,11 pársecs.[10] Açò resulta en una edat d'al voltant de 3600 anys i una pèrdua de massa promediada en 2x 10-5 Mʘ per any. [2]
Processos d'inestabilitat
[editar | editar còdic]Per ser una estrela supergigante roja extrema i inestable algunes de les seues propietats canvien en el temps i no té sentit assignar-los un valor concret.
- Les pulsacions fotosféricas canvien el seu tamany i temperatura lo que produïx un canvi de magnitut visual d'1 magnitut
- La celes de convecció jagantes de la seua atmòsfera són del tamany de la pròpia estrela contribuint a variacions significatives de la seua lluentor.
- Les esporàdiques perdudes de massa terminen formant una envoltura de pols que enfosquix temporalment l'estrela provocant una emissió adicional en el infrarrojo, alterant les medicions segons la banda d'observació usada.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «VizieR». vizier.o-strasbg.fr. Consultat el 2026-02-06.
- ↑ 2,0 2,1 The Astronomical Journal.133(6)
- 2696–2708.ISSN 0004-6256.doi:10.1086/518093.Consultat el 2026-02-06.
- ↑ (2012).The Astrophysical Journal.760(1)doi:10.1088/0004-637X/760/1/65.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Universidade de São Paulo.Consultat el 2026-02-06.
- ↑ The Astronomical Journal.158(1)
- 20.ISSN 0004-6256.doi:10.3847/1538-3881/ab1cbd.Consultat el 2026-02-06.
- ↑ Astronomy and Astrophysics Supplement Series.70
- 311–324.ISSN 0365-0138.Consultat el 2026-02-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Cl* Westerlund 1 W 237». Simbad.
- ↑ Astronomy & Astrophysics.511
- A58.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/200913505.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Westerlund 1-237» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.