Anar al contingut

Westhoek

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:DePanne natuurreservaat.jpg
Westhoek
Archiu:Westhoek map-es.svg
Mapa de situació de Westhoek (els noms estan en flamencneerlandés).

Westhoek (Plantilla:AFI-nl), en neerlandés: cantó occidental, és el nom que rep la zona de parla neerlandesa de França que correspon casi exactament en el districte de Dunkerque (pertanyent al departament francés de Nort). La zona de Westhoek històricament ha segut part de Flandes.

Està situada entre la frontera en Bèlgica (Flandes Occidental) i les màrgens dels rius Lys i Aa, en l'àrea entre Dunkerque, Bourbourg, Saint-Omer i Bailleul, en els partits judicials de Bailleul (Belle), Hazebrouck (Hazebroek), Watten i l'oest de Dunkerque (Duinkerke), Gravelinas (sGravelinghen). La zona de Westhoek, sent part del Districte de Dunquerke, posseïx una extensió aproximada de 1443 km² i uns 371 940 habitants (senyes de 2022). Les principals ciutats són Dunkerque (87 013 hab.) i Hazebrouck (21 785 hab.).

Geografia

[editar | editar còdic]

El territori forma part de la Houtland o zona de boscs, formada per la prolongació dels tossals d'Artois, on solament destaquen les menudes altures del Mont Cassel (156 m).

Archiu:Flag of Flanders.svg
Bandera de Flandes, també reconeguda com a pròpia pels flamencs de Westhoek

, les parts costeres, configurades per dunas, marismas, bajíos i artificials pólderes estan molt drenadas per una ret de menuts canals que li dona a la microrregión el nom de Watringen.

Situació del neerlandés en Westhoek

[editar | editar còdic]

No hi ha cap reconeiximent oficial del flamenc.[1] Segons senyes del 1982, solament uns 80.000 habitants de la regió (un 23% del total) reconeixia usar-ho a sovint, la major part d'ells gent d'alvançada edat. Pero encara que poden captar emissores de radi i televisió de la part belga, com no han usat mai el hoog vlaams (alt flamenc) sino el dialecte local, a alguns se'ls fa difícilment comprensible, cosa que els allunta del Flandes belga. Segons una enquesta feta en 1984 en Hondschoote, el flamenc era parlat pel 3 % dels yayos de les famílies, pero solament pel 25% dels pares i únicament pel 2% dels fills. En 1995 oscilaven entre 20.000 i 40.000 parlants habituals; i aun cuando en 1987 un 20% dels habitants eren capaços d'expressar-se en flamenc, solament el 5% ho feya habitualment.[1]

Segons la mateixa enquesta, sobre l'us de la llengua entre generacions, i sobre els yayos, el 36% són francòfons, el 38% parlen flamenc i el 26% són bilingües, mentres que en els pares el 75% són francòfons, el 25% parlen flamenc i el 25% són bilingües, i els fills són 99% francòfons, 1% flamencófonos i solament el 8 % bilingües. Sobre l'us, solament el 5% dels jóvens usa el flamenc a sovint, contra el 24% dels pares; solament el 23% ho usa a voltes, contra el 22% dels pares, i el 72 % dels jóvens no ho usa mai, contra el 54% dels pares. Sobre el coneiximent passiu de la llengua, solament el 11% dels jóvens afirma tindre un bon coneiximent, en comparació al 23% dels pares, i un 57% afirma no saber res, contra el 31% dels pares.


Les principals institucions de militància llingüística del Westhoek, que són el Michiel de Swen Kreis (Círcul Michel de Swen), organisme d'activisme cultural, i l'emissora de ràdio Radi Vylenspiegel, dirigida per Arthur Fagoo, es varen unificar al començament dels huitanta per formar la Vlaams Vrieden I Frankrijk, de manera que en 1974 conseguiren que se'ls aplicara en ensenyança la loi Deixonne de 1951, l'us en la ràdio i certa cooficialitat als documents. Ademés, gràcies a la Circular Savary de 1982, el flamenc també s'ensenya en l'Escola Normal de Lille[1] i des de 1983 com a assignatura secundària en les escoles flamenques. A diferència del occità, alsaciano, bretón o cors, no dispon de senyes de l'ensenyança del flamenc en primària.

Com a curiositat, cal notar que en tot el departament de Nort (capital: Lille) i principalment en Westhoek, s'usen numeroses expressions franceses que, de fet, són traduccions lliterals d'expressions flamenques, com tomber dans la beurre (tindre sòrt), je ne sais plus ni quoi ni qu'est-ce (ya no sé on estic), devindre tout drôle (trobar-se mal), pois de sucre (judeues tendres) i acater un enfant (donar a llum un chiquet).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Li flamand en France. Research Centre of Multilingualism. Consultat el 24-12-2006