World Hockey Association
No confondre en la World Health Assembly (WHA).
La World Hockey Association o WHA (en francés Association Mondiale d'Hockey) fon una lliga professional de hockey sobre gel celebrada en equips de Estats Units i Canadà des de 1972 fins a 1979. Va ser la primera lliga que es va atrevir a competir directament en la National Hockey League des de la Western Hockey League, i a pesar de la seua curta duració va ser la que més repercussió va conseguir en Amèrica del Nort quant a lligues desaparegudes es referix.
A manera d'atraure al públic, la WHA en equips en ciutats a on no estava present la NHL i va apostar per atraure als millors jugadors, permetent majors pagaments i salaris i contractant jugadors procedents de tot el món. No obstant això, la WHA també va ser coneguda pels seus problemes financers, els quals varen acabar en l'absorció del campeonat per part de la NHL.
Darrere de la seua desaparició en 1979, quatre equips de la WHA varen passar a la NHL: Edmonton Oilers, Winnipeg Jets, Quebec Nordiques i New England Whalers.
Història[editar | editar còdic]
Orígens de la WHA[editar | editar còdic]
La World Hockey Association va ser creada pels promotors nort-americans Dennis Murphy i Gary Davidson, fundador i president de la American Basketball Association respectivament. Abdós varen conseguir atraure a l'inversor canadenc Bill Hunter en l'assunt, conseguint aixina una important presència en ciutats canadenques com Calgary, Edmonton, Saskatoon i Winnipeg que varen ajudar a la creació del nou campeonat.
La WHA s'estrenaria en importants normes que marcaven diferències en la NHL, com ara les franquícies en noves ciutats, la llibertat a l'hora de pagar salaris als jugadors i la retirada de la reserve clause. Açò va cridar l'atenció de diversos jugadors de la NHL i seguidors de l'hockey sobre gel, per lo que la NHL va contraatacar ampliant el seu campeonat a dos equips més: New York Islanders i Atlanta Flames.
Al novembre de 1971 la WHA va anunciar oficialment dotze equips per al primer campeonat. Diversos equips estaven situats en ciutats que no posseïen el seu propi equip d'hockey com Ottawa o Miami, i atres en qué ya existia més d'un equip, com ara Nova York, Chicago o Los Angeles. No obstant això, diversos problemes en trasllats de franquícies o inclús la desaparició d'algunes de les fundadores (com els Miami Screaming Eagles), que varen haver de ser reemplaçades per atres, varen provocar el retart de la competició.
La majoria dels jugadors del primer campeonat procedien de lligues menors d'hockey o jugadors de la NHL que no tenien minuts en els seus clubs, pero la situació va donar un gir inesperat en 1972. Bobby Hull, que llavors estava considerat com un dels millors extrem esquerra del moment, va arribar a assegurar irònicament, respecte a uns rumors sobre un possible traspàs degut a un malestar en el seu salari, que a soles s'aniria a la WHA si li pagaren un milló de dólars, sifra llavors considerada astronòmica en els contractes de l'época. Sorprenentment, una de les franquícies canadenques (Winnipeg Jets) va oferir un contracte d'un milló de dólars a l'any durant cinc anys més una bonificació al firmar d'un milló més, i Hull va firmar sense dubtar pel nou club. El fichage de Hull va ser el detonant de més contractacions d'estreles de la NHL per part de la WHA.[1]