Xenodens

Xenodens

Xenodens ("dent estranya") és un gènero dubtós extint de fardacho marí pertanyent a la família dels mosasáuridos. Solament inclou a una espècie, X. calminechari (del àrap کالمنشار, que significa "com una serra"), els restants del qual es varen trobar en els depòsits de fosfats de finals de l'época del Maastrichtiense de la Conca Ouled Abdoun, Marroc. Es considera que el seu parent més propenc era el gènero durófago Carinodens.

Provablement siga fals perque quatre corones de dents semblaven ocupar solament dos alvéolos, segon, hi havia evidència d'alguna cosa que semblava com que era un adhesiu que unia les corones de les dents a la mandíbula en els seus costats laterals i el fòssil va provindre d'un àrea coneguda per produir espècimen manipulats i falsificats. En una llongitut estimada en al voltant d'1.6 metro, este menut mosasáurido va ser nomenat per les seues distintives dents curtes i en forma de full que formaven un conjunt de mandíbules en forma de serra. La forma d'estes dents és una característica que mai havia segut observada en cap atre tetrápodo pero són convergents en les mandíbules dels actuals mielgas i pirañas. En base en el comportament d'alimentació d'estos animals, els paleontòlecs creuen que Xenodens usava la seua dentadura especialisada per a consumir una dieta variada de cefalòpodes, crustacis, peixos i que consumia carronya de grans reptils marins.