Yecapixtla

Yecapixtla és un poble mexicà de l'estat de Morelos, sent capçalera del municipi homònim. És molt famós per la gran calitat de la seua cecina de res.

Etimologia

"Yekapitztla" significa "Promontori, cerro artificial que oculta alguna piràmide o teocalli". Les seues raïls etimològiques són: yeka-tl o eka-tl, "aire"; pitz-auak, "casa prima", i tla-n, "abundància", i vol dir "Lloc de sotils aires", com aixina s'advertix. L'ingenier Vicente Reis i el llicenciat Cecilio A. Robelo diuen en les seues respectives obres, aludint a Orozco i Berra, que deu ser Yekapitztla, de yakatl, "nas"; pitz-tli, "os de mamey", i tla, "abundància", per a indicar que les persones d'eixe poble tenen les "nassos aguileñas com a os de mamey". El seu jeroglífic, apareix en un insecte per a indicar que produïx l'aire prim en les seues ales.

Localisació

Es localisa el municipi en la regió oriente de l'Estat, s'ubica geogràficament en els paralels 18°53′ de latitut nort i als 98° 52' de latitut oest del meridiano de Greenwich, a una altitut de 1580 metros sobre el nivell de l'mar.

Història

El poble de Yecapixtla, en l'estat de Morelos, té un orige molt lluntà, existixen vestigis que ho duen fins al periodo Olmeca com a part de la regió Olmeca del Sur, perifèric a l'antic lloc de Chalcatzingo. Més vesprada, va ser lloc de pas de diversos grups que peregrinaban del centre a la província i d'esta al centre. Els Mexicas varen conquistar la localitat que va vindre a formar part dels pobles tributaris del seu Imperi i en el XVI, encapçalava una vasta regió de tributaris en l'orient de l'actual Estat de Morelos, denominat la Tlalnáhuac. En l'época colonial, va formar part del marquesado de la vall d'Oaxaca, conforme a la real cèdula de donació de Carlos V al conquistador Hernán Cortés, com una de les cinc viles del marquesado.

La seua posició estratègica entre la província del sur este i el centre la varen convertir en el lloc de pas durant les gestes independentistes, de reformes i revolucionàries; els seus pobladors es varen vore envolts en el tribulí d'estes guerres. Actualment, forma part de l'Estat de Morelos com un dels municipis orientals i pol secundari de desenroll.

Poble rebel que no reconeixia a Moctezuma, també va plantar cara i va combatre feroçment als espanyols. Finalment Yecapixtla va ser vençut i saquejat per Gonzalo de Sandoval el 16 de març de 1521. Cortés es percata de l'estratègica ubicació del poble i ho inclou en la proposta de donació que solicita a Carlos V, com a part del marquesado del Valle.

Es diu que la seua toponímia referix als hòmens de nassos esmolats o aguzadas. Es creu que els governants tenien uns chalchihuites travessats en el nas, com diu Chimalpain: a honra del diable. Es diu, també, que prové del Ehecatl el deu de l'aire, Ahuac la casa prima i Tlan lloc que volia dir el lloc dels aires sotils. Es creu que es va cridar aixina perque antigament es dia Xihuitzacapitztlan i els governants tenien uns chalchihuites en el nas; segons Sahagún, Yecapitzoac era un dels cinc germans del deu dels mercaders Yacatecutli, lo que sembla tindre major relació en el nom del lloc i l'activitat comercial que es desenrollava en la comunitat.

Més vesprada, Yecapixtla va formar part d'una regió provablement relacionada en Chalco, encapçalant una organisació regional que comprenia gran part de les poblacions de l'orient de l'actual Estat de Morelos.

Existixen vestigis que mostren l'existència de grups Olmecas en la regió. Va ser àrea de tràfic de grups Chalcas i Xochimilcas entre el centre i la província.

Cap a l'any de 1325 varen arribar els Xochimilcas, i més vesprada el grup denominat tlahuica provinent dels grups mencionats en la tira del pelegrinage.

Chimalpain menciona que els nonoalcas en passar per Chalco varen ser malvistos pel seu deu Tezcatlipoca, qui va maldir als Chalcas els qui, per esta ofensa varen tindre que demanar perdó; des de llavors Tezcatlipoca es va convertir en el deu de la regió. Chimalpain menciona indistintament a Yecapixtla com Coyohuacan, diu ademés, que els pobladors de Coyohuacan eren molts i que "anaven en adrece llaurats de metal en els nassos a honra del diable", per això li varen cridar a eixe lloc Yacapichtlán: com ho menciona Gutiérrez de Lievana en la relació de Acapistla de 1580.

La colocació de la pedra en el nas era ritual símbol de poder i govern. La religió es va desenrollar des dels deus del Calpulli fins al deu tutelar de tota la regió que junte el poder civil i religiós. Les activitats econòmiques diversificaron als sorgits entre els personages importants d'una activitat l'eficiència de la qual els va permetre adquirir la divinitat; és provable que un d'estos deus Yecapitzoac, donara el nom definitiu al lloc, conforme a l'activitat important: el comerç.

El caràcter estratègic del lloc, ho va convertir primer en cap de la regió de la conca del riu Amatzinac, receptora dels tributs regionals i més vesprada, en el centre regional de l'intercanvi comercial, particularment ganader. El deu Yecapitzaoc germà de Yacatecutli, deu dels mercaders, es recolzaven en el caminar sobre un bastó, molt venerat segons dir de Sahagún, al grau de que quan aplegaven a un poble a passar la nit, juntaven les vares en forma ritual.

En la festivitat del Panquezalistli, un grup es dedicava al comerç relacionat en la captura d'esclaus per a sacrificar al deu.

El caràcter estratègic del lloc i la tradicional enemistat en els Huejotzingas varen motivar i varen impulsar la conquista de Yecapixtla a mans de Sandoval, un capità Cortés, el 16 de març de 1521; els Yecapixtlas varen oferir una tancada resistència militar, sucumbint al final i somesos a una gran carniceria.

Els primers flares que varen aplegar varen ser els franciscanos, despuix els agustinos; al evangelizar a la població, varen juntar als deus del bastó Otlati: el Yacatecutli i Sant Joan el Batiste.

Hernán Cortés veu en especial interés a Yecapixtla; posa casa allí, prenent terres entre Mexquemeca i Ocuituco i posa hort d'arbres frutales; conserva el sistema de tributació establit i en 1525 du flares per a evangelizar la regió.

Quan va ser per primera audiència, part cap a Espanya deixant este señorío en mans de l'encomendero Diego de Olguín.

Cortés va tornar d'Espanya en 1529 en la cèdula de donació del marquesado de la vall; Yecapixtla i els seus veïns estaven entre les poblacions concedits al conquistador per Carlos V. En donar-se conte de les dimensions, el rei va permetre que els seus representants llimitaren la mercé real de Cortés. Primer, li varen llevar Totolapan i Atlatlahucan, més vesprada varen desnugar una campanya de retasamiento de tributs entre els subjectes de Yecapixtla i finalment, quan és enjuïciat el segon marqués, esta província de la Tlalnahuac el cap de la qual era Yecapixtla, va ser seqüestrada fins a 1586, quan li va ser restituïda.

Monasteri Agustino de Yecapixtla. Una volta fundat el monasteri de Cuernavaca, els franciscanos inicien la campanya misionero incloent com a tributaris a pobles com Tlayacaque, Tetela, Tecpancingo, Tlatlauco, Totolapa i un conjunt en les afores de Yecapixtla conegut com Tlalnáhuac, la qual cosa explica la riquea de recursos que varen permetre la construcció del conjunt conventual.

Entre 1535 i 1540, els monges agustinos varen construir el monasteri de Sant Joan el Batiste. Les característiques d'este edifici inviten al viager i a l'estudiós a conéixer la seua bellea, apreciada des de temps colonials, com a cita la Relació de Cuernavaca de 1743: "...a huit llegües d'esta capçalera (Cuernavaca), està el curato de Yecapixtla, convent de religiosos del Senyor Sant Agustín, un dels temples més polits d'este regne, en una iglésia fortísima, llaurada en tal curiositat que fins a les reixes de les finestres són de pedra, com les baranes del cor i el púlpit, tot tan polit que en un buril no es poguera realçar més sus labores, com els lasos de les voltes i escales del convent".

Monasteri Agustino de Yecapixtla

Entre 1535 i 1540, els agustinos varen construir el monasteri de Sant Joan el Batiste i des d'allí varen atendre un grup reduït de poblacions. El monasteri es va convertir en el centre de l'organisació colonial regional.

A finals de el XVI, el monasteri va començar a perdre descendència sobre la població a causa del predomini dels seculars i del sorgiment industrial en la regió de Cuautla; els veïns de Yecapixtla, varen abandonar el monasteri i es varen contractar en les facendes.

El monasteri conta en elements com un atri monumental, una capella poses, capella oberta, temple monumental i convent i una horta anexa en la que existixen arbres de diferents espècies.

Llocs turístics

Archiu:Yecapixtla.jpg

Zócalo de Yecapixtla, Lletres Monumentals i Matacueros de Morelos, Mèxic

• El Zócalo de Yecapixtla.
• Lletres Monumentals de Yecapixtla
• Mercat Tradicional.
• L'ex convent de Sant Joan Batiste, a on podran trobar el rosetón gòtic únic en el món
• Monument al Matacuero
• Monument al Cecinero
• Arcs de Benvinguts a Yecapixtla
• Aqüeducte de Tecajec
• Mural de l'Història de Yecapixtla
• Cuexcomate
• Corredor Artesanal
• En Achichipico, comunitat pertanyent al municipi de Yecapixtla es troba les pintures rupestres, un lloc de màgia i tradició.
• Taller Artesanal de la Neve
• Taller Artesanal de la Cecina de Yecapixtla
• Pou de Vent en la comunitat de Aquiles Serdan
• Antiga Estació del Ferrocarril
• Capella Abandonada de Calalpa
• Aqüeducte de Sant Pablo
• Taller de Crema i Formage

Tianguis gran

Archiu:Exconvento de Yecapixtla, foto nocturna, mayo de 2010..jpg

Exconvento de Yecapixtla, foto nocturna, maig de 2010.

L'últim dijous d'octubre se celebra el tianguis gran o fira de la cecina en brincar de chinelo exposicions de cecina i ball públic.

Per al temps prehispánico, la festa del tianguis gran es realisava en la vintena “Tlaxochimaco” (vintena correspon al més en el calendari náhuatl), aproximadament del 18 d'agost al sis de setembre; esta festa va ser com un ritual d'admiració i respecte al senyor del comerç. Per això es realisava el gran tianguistli, a on els moradores podien intercanviar productes que consistien en llavors, flors, plumería, mantes, calcer, pells d'animals selvats, utensilis per a la caça, ademés de gojar de les danses que realisaven els guerrers a la sagrada energia del cosmos; en elles també participaven tots els moradores.

Tlaxochimaco és el nom que designa “l'ofrena de flors”, ritual que s'oferia a la festa de “Micailhuitzintli” (en esta festa es recordava a les animes dels menuts).

En ella veneraven el naiximent del senyor Yacapitzauac, cobrint de flors la esfinge monolítica de l'image que estava en el Teopan d'aquell Teocalli. Els habitants i pochtecas li rendien homenage del següent modo:

S'iniciava la festa una nit anterior, en la vigília dels guerrers que es formaven en este lloc. Els acompanyaven els tlatoanis que s'encarregaven d'instruir al poble, alguns eren invitats que venien de Tepoztlan, per a oferir el xuchitl i les pregàries corresponents.

Les ofrenes consistien en flors selvades de diverses espècies que es troben en el camp despuix de les pluges i la crema del copalli en els popochcomil; vores i relats de la vida d'este senyor mexica. La música interpretada en els seus instruments autòctons (a saber, flautes de carrizo, tecocollis –caragol-, teponaztles, Ayacachtli –maracas- i els huehuetl –tambors-). I que gràcies a l'inteligència dels nostres yayos perviuen en la festa de Semana Santa; interpretant-la per a les processons en els Matacues. En les seues vores es feya una invitació a la meditació i profunditat, a la reflexió dels conceptes que transcendixen a la vida i la mort. Eixa busca en l'interior de les seues ànimes que havien de conduir-los al lloc de la dualitat “El Omeyohcan”, en el dècim tercer cel.

“In ye tlauizcaleua” (en despuntar el alba), es realisava la salutació als quatre rumbos de l'univers; buscant sempre eixa harmonia en la naturalea i el cosmos. Aixina es donava inici en les danses que són el símbol de la vida, en el ollin –moviment-; puix en el pas de la nit i la quietud havia quedat arrere, el “Micctlan sagrat”, el repòs de les ánimas. Es mamprenia el caminar d'un nou dia per a regenerar la vida en tot el seu esplendor.

Durant els festejos del dia, es realisava “El gran Tianquistli”, a on es donava el trueque de productes i mercaderies; que eren dutes pels moradores del lloc i els pochtecas de la regió.

En este tianguis, es trobaven productes de alfarería com a gerros, cazuelas, molcajetes, metates, gorcs de fanc i plats del mateix material; alfarería en un tractament especial en el poliment ya que estava dedicada per a us exclusiu en el servici religiós. Entre estes peces destacaven els popochcomil (Sahumerios) (Plats decorats, Gerros i atres utensilis), dedicats per a les ofrenes de les ánimas. També s'oferien en este tianguis, productes de primera necessitat. Comestibles des de llavors de dacsa, fríjol, carabassa, cacao, cacahuate, amaranto i una gran diversitat de chiles per a preparar els exquisits guisats; Totolin (guajolotes), izcuintlis (gos mexicà). Ademés roba de cotó o manta i calcer. Entre uns atres els chiquihuites, canastos i petates; mecates, costales de fibres naturals i ayates. Aixina com ferramentes de treball, instruments musicals (Huehuetl, teponaztles i flautes de carrizo). També plomes de “quetzal” per als paraments dels guerrers, i productes alusivos a la festa de morts: Copalli, flor de zempoalxuchitl, figurillas d'animals en un silbato chiflador (que reben el nom de Chililetes).

En la conquista religiosa, esta festa és respectada pels flares agustinos, i en un sincretisme és ben acceptada la gran plaça del trueque. Ya que els flares varen poder observar la convivència entre els moradores del cacicazgo, que venien de les seues diferents poblacions per a reunir-se rendint el tribut i l'homenage als seus amats difunts, en seguida dels festejos del senyor del comerç, es realisava la festa a les ánimas dels chiquets i al sendemà als majors santa fique

Festa patronal

El 24 de juny festa patronal del poble en honor a Sant Joan Batiste; és celebrada en danzantes, bandes de vent, crema de toritos i castell de vengala. Aixina com variats espectàculs taurins, junt en charreadas, jaripeos, tornejos de llaços i tancades de vaquillas de brega. festa en celebració al sant patró de sant Juan Bautista

Folclor

El folclore, folclor, folklore o folklor és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, succeïts, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, superstició i demés, comuna a una població concreta, incloent les tradicions de dita cultura, subcultura o grup social, ademés se sol cridar de la mateixa manera a l'estudi d'estes matèries; aixina que el folclor de Yecapixtla és mostrat pel Matacuero distintiu i únic d'este bell municipi.

El Matacuero és un ícono en la cultura de Yecapixtla. El seu nom, prové de "Matacue", que en náhuatl significa "el que indaga", "el que busca".

Els seus orígens es remonten a el XIX i són un antecedent dels Chinelos.

El Matacuero és una alegoria del soldat espanyol que va aplegar durant i despuix de la conquista a estes terres poblades pels tlahuicas.

La diferència entre el Chinelo i el Matacuero, és que el primer solament balla; i el segon parla i despotrica contra el soldat espanyol.

El seu parament està compost per una gorra multicolor i una caraça color clar, diferent a la pell morena dels indígenes i tenen ulls clars. Està feta de vímen, principalment i un de les traces més característiques és la barba que generalment és negra i terminada en gancho, com una barba egipcíaca.

El Matacuero vares vore camisa, mandil o devantal i calzón, tots de satín de colors vius. Usa miges i calça huaraches. Esta vestimenta imita al trage dels conquistadors espanyols. Una atra traça distintiva del Matacuero és que du enredrada en la cintura una cadena, que simbolisa la dominació a la que varen ser somesos pels colinizadores. El Matacuero fa la seua aparició el Dissabte de Gloria i representa a un soldat que va donant órdens a una fila de "Romans". Des de que els Matacueros varen aparéixer, han realisat la mateixa funció: ixen als principals carrers de Yecapixtla a celebrar, van en fila i els majors donen órdens als més menuts. Aprimen la veu i diuen, a l'oït: "apúlale, apúlale", per apura-li, apura-li, per a que la processó alvance. Utilisen el mateix to de veu i les mateixes paraules des de temps ancestrals. Esta impostación bucal la realisen per a que no siguen reconeguts.

Agermanament

• CUB Havana de l'Est (2003)

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yecapixtla.