Anar al contingut

Yodur de coure (I)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yodur de coure (I)

El yodur de coure (I) és un compost inorgànic la fòrmula química del qual és CuI. També es coneix com a yodur cuproso. És útil en diverses aplicacions, des de la síntesis orgànica fins a la sembra de núvols.

El yodur de coure (I) és blanc, pero les mostres solen tindre un color torrat o marró rojós quan es troben en la naturalea, com en el rar mineral marshita, pero eixe color es deu a la presència d'impurees. És freqüent que les mostres de composts que contenen yodur es decoloren per la fàcil oxidació aeròbica del anión yodur a yodo molecular. [1] [2] [3]

Estructura

[editar | editar còdic]

El yodur de coure (I), com la majoria dels halurs metàlics binarios (que contenen només dos elements), és un polímero inorgànic. Té un diagrama de fases ric, lo que significa que existix en vàries formes cristalines. Adopta una estructura de blenda de zinc per baix de 390 °C (γ-CuI), una estructura de wurtzita entre 390 i 440 °C (β-CuI) i una estructura de sal de roca per damunt de 440 °C (α-CuI). Els ions estan coordinats tetraédricamente quan estan en la blenda de zinc o en l'estructura de wurtzita, en una distància Cu-I de 2,338 Å. El bromur de coure (I) i el clorur de coure (I) també es transformen de l'estructura de blenda de zinc a l'estructura de wurtzita a 405 i 435 °C, respectivament. Per lo tant, quant major siga la llongitut de l'enllaç cobre-halur, menor serà la temperatura necessària per a canviar l'estructura de blenda de zinc a l'estructura de wurtzita. Les distàncies interatómicas en el bromur de coure (I) i el clorur de coure (I) són 2,173 i 2,051 Å, respectivament.[4] D'acort en el seu covalencia, CuI és un semiconductor de tipo p. [5]

γ-CuI β-CuI α-CuI

Preparació

[editar | editar còdic]

El yodur de coure (I) es pot preparar calfant yodo i coure en àcit yodhídrico concentrat. [6]

No obstant, en el laboratori, el yodur de coure (I) es prepara simplement mesclant una solució acuosa de yodur de potassi i una sal de coure (II) soluble, com el sulfat de coure (II). [1]

Plantilla:Fquim2


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 George B. Kauffman, Lawrence W. Fang (1983). Copper(I) Iodide, p. 101. doi:10.1002/9780470132531.ch20.
  2. «Verification».
  3. «List of Minerals».
  4. (1984) Structural Inorganic Chemistry, 5th edició, Oxford: Oxford University Press, pp. 410 and 444.
  5. (2019).Journal of Materials Chemistry C.7(44)
    13680–13708.doi:10.1039/c9tc04009a.
  6. (2001) Inorganic Chemistry, Sant Diego: Academic Press. ISBN 0-12-352651-5.