Anar al contingut

Yuan de Mengjiang

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Yuan de Mengjiang

El yuan de Mengjiang és l'unitat monetària emesa en 1937-1945 pels varis governs de Mengjiang.

Història

[editar | editar còdic]

En abril de 1934, el govern chinenc va reconéixer l'autonomia de Mongòlia Interior. Japó, que controlava part del territori de Mongòlia Interior en eixe moment, va promoure moviments separatistes en 1935-1936. El 22 de decembre de 1935 (segons atres fonts - 27 de maig de 1936) es va proclamar l'independència de Mongòlia Interior. El 12 de maig de 1936, en l'ajuda dels redactors, es va crear el govern militar de Mongòlia.

El 28 d'octubre de 1937, el govern es va fusionar en els governs provincials de Chahar del Sur i Shanxi del Nort, formant el "Comité Conjunt de Mengjiang". El 27 de novembre del mateix any, es va proclamar l'independència total de China, el govern militar es va convertir oficialment en el Govern Autònom dels Aimaq Mongoles Units. L'1 de setembre de 1939, es va crear el Govern Autònom Unit de Menjiang. El 4 d'agost de 1941, es va canviar el nom de l'estat, es va proclamar la Federació Autònoma de Mongòlia.

En agost de 1945, en l'inici de la guerra soviètic-japonesa, les tropes de Mongòlia Interior varen participar en les batalles del costat de Japó. El 10 d'octubre de 1945 es va proclamar la República Popular de Mongòlia Interior en el territori lliberat dels redactors i els seus aliats. En l'eixida de les tropes soviètiques en 1946, la república va perdre el control de la major part del seu territori. Paralelament, es va establir el Govern Autònom Popular de Mongòlia Oriental en l'est de la regió. Les autoritats d'abdós repúbliques varen conseguir unir els seus estats i l'1 de maig de 1947 es va crear el Govern Autònom de Mongòlia Interior en la major part de Mengjiang en les províncies de Suiyuan, Rehe i Chahar.

Emissió en el territori de Mongòlia Interior

[editar | editar còdic]

A principis de 1937, es va crear el Banc de Chahar del Sur (Cha-Nan Bank) en Kalgan, per a la seua emissió va utilisar billets del “Banc Provincial de les Tres Províncies Orientals”, de l'any 1929, d'1, 5, 10 i 100 yuanes, que varen ser sobreimpresos.[1] Pronte, este banc va ser reemplaçat pel recent creat Banc de Menjiang, que va començar a emetre nous billets. El Banc de Mengjiang va emetre billets de 5 fyn, 1,5 jiao, 5 jiao - 50 fyn, 1, 5, 10, 100 yuanes.[2] En 1938, es va emetre una moneda de coure i níquel de 5 jiao.[3]

Despuix de la liquidació de la Federació Autònoma de Mongòlia en 1945 i la proclamació de la República Popular de Mongòlia Interior, els billets de Mengjiang varen seguir utilisant-se. En 1945-1946, es va emetre el Yuan del Mando de l'Eixèrcit Rojo per a proporcionar-ho a les unitats militars soviètiques, en paralel en els billets emesos anteriorment.[4]

En agost de 1948 es va iniciar la reforma monetària en China, i l'1 de decembre del mateix any es va establir el Banc Popular de China per mig de la fusió de tres bancs. No obstant, l'unificació de la circulació monetària en China va requerir un temps considerable i no es va completar fins a principis de 1952. El tipo de canvi de la moneda única es va fixar per separat per a cada emissió local de diners. El canvi del yuan de Mongòlia Interior per billets del Banc Popular de China es va realisar en 1951 en una proporció de 91⁄2: 1.

Billets del Banc de Mengjiang

[editar | editar còdic]
Image Valor Dimensions
(mm)
Anvers Revers
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: 5 fen
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: 1 Chiao/jiao
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: 1 yuan
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: 5 yuan
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: 10 yuan

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cuhaj G. S. (2008). Standard Catalog of World Paper Money. General Issues 1368—1960 (12-е изд ed.). Iola: Krause Publications. ISBN 978-0-89689-730-4. p. 355
  2. Cuhaj 2008, pp. 353–354.
  3. Cuhaj G., Michael T., Miller H. (2011). Standard Catalog of World Coins 1901-2000 (39-е изд ed.). Iola: Krause Publications. ISBN 978-1-4402-1160-7. p. 446
  4. Сенилов Б.В. (1991). Военные деньги Второй мировой войны. М.: Финансы и статистика. pp. 50, 104-105