Yutyrannus huali

Yutyrannus huali

Yutyrannus huali és l'única espècie coneguda del gènero extint Yutyrannus ("tirà en plomes") de dinosauri terópodo tiranosauroide, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 125 millons d'anys durant l'Aptiense, en lo que ara és Àsia. Els seus restants fòssils han aparegut en la província de Liaoning, China. S'han trobat tres espècimen casi complets, el holotip és ZCDM V5000 i els paratipos ZCDM V5001 i ELDM V1001. En els seus prop de 9 metros de llongitut, Y. huali és el major dinosauri en plomes conegut.

Descripció

Tamany comparatiu de Yutyrannus.

Yutyrannus va ser un jagantesc depredador bípedo. L'holotip i l'eixemplar de més edat conegut, té una llongitut de 9 metros i un pes estimat de 1414 kg. En 2016, Gregory S. Paul va donar estimacions més baixes de 7,5 metros i 1,1 tonellades. El seu cràneu té una llongitut estimada de 905 milímetros. Els cràneus dels paratipos són de 860 i 630 milímetros i el seu pes s'ha estimat en 596 i 493 quilograms respectivament. Els autors han establit algunes característiques diagnòstiques per al Yutyrannus, que ho diferencien dels seus familiars directes. El hocico té una alta cresta de la llínea mija, format pels ossos nassals i el premaxilar que estan ocupats per grans cavitats neumàtiques. El postorbital té un procés secundari menut, que s'adinsa en el cantó superior atrasser de la conca de l'ull. El costat exterior del cos principal del postorbital està ahuecado. En la mandíbula, la fenestra externa mandibular, l'obertura principal en el costat exterior, es troben principalment en la surangular.

Les plomes

Recreació.

Els espècimen descrits de Yutyrannus contenen evidència directa de plomes en forma de chafades fòssils. Les plomes eren llargues, de fins a 20 centímetros (7,9 polzades) i filamentosas. Degut a que la calitat de la conservació era baixa, no es va poder establir si els filaments eren simples o composts, amples o estrets. Les plomes cobrien vàries parts del cos. Si be és sabut des de l'any 2004, en la descripció de Dilong, que a lo manco alguns tiranosauroides posseïxen plomas filamentosas "Estat 1", d'acort a la tipologia de les plomes de Richard Prum, Y. huali és actualment la major espècie coneguda de dinosauris en una prova directa de plomes, quaranta voltes més pesat que l'anterior posseïdor del récort, Beipiaosaurus. Les plomes eren llargues, de fins a vint centímetros, i filamentosas. Degut a que la calitat de conservació és baixa, no s'ha pogut establir si els filaments varen ser simples o composts, amples o estrets. Les plomes varen cobrir diverses parts del cos. En l'holotip estaven presents en la pelvis i el peu. L'espècimen ZCDM V5000 tenia plomes en la coa apuntant cap a arrere en un àngul de 30° en l'eix de coa. L'espècimen més chicotet posseïa llarcs filaments de 20 centímetros en el coll i plomes de setze centímetros de llarc en la part superior del braç. En base en esta distribució, es pot inferir que estava cobert tot el cos i que servia en la regulació de la temperatura, donat el clima més fret de Yixian en una temperatura mija anual de 10 °C. Per una atra part, si es llimita a les regions en les que es varen trobar que pot haver servit com a estructures de corteig. Ademés, els dos eixemplars adults tenien distintives, crestes "ondulada" sobre els seus hocicos, a abdós costats d'una cresta elevada central, que provablement es varen usar per a la seua visualisació. La presència de plomes en un tiranosáurido basal gran sugerix la possibilitat de que els tiranosáuridos posteriors també tingueren plomes, inclús quan adults, a pesar del seu tamany.

Tail fragment with feather traces

No obstant, s'han informat impressions de pell escamosa de varis tiranosáuridos del Cretácico superior, com Gorgosaurus, Tarbosaurus i Tyrannosaurus en parts del cos a on Yutyrannus estava emplumado. Ya que no hi ha evidència positiva del plomall en els tiranosáuridos, alguns investigadors han sugerit que poden haver desenrollat escamas de forma secundària. Si la pell escamosa era la traça epidérmico dominant dels gèneros posteriors, llavors l'extensió i la naturalea de la coberta tegumentaria poden haver canviat en el temps en resposta al tamany del cos, un clima més càlit o atres factors.

És possible que les estructures tegumentarias de Yutyrannus no representen plomes verdaderes i representen estructures filamentosas, sent un estat ancestral de les plomes. No obstant, esta hipòtesis ha segut anulada en investigacions posteriors que varen verificar que les estructures de varis dinosauris i pterosaurios eren plomes verdaderes.

Descobriment i investigació

El fòssil holotip.

Yutyrannus té fins al moment una sola espècie, Yutyrannus huali, nomenada en 2012 per Xu Xing, Kebai Wang, Zhang Ke, Qingju Ma, Xing Lida, Corwin Sullivan, Dongyu Hu, Shuqing Cheng i Wang Shuo . El nom genèric es deriva del chinenc mandarín Yu ,羽, "ploma" i τύραννος la forma grega latinizada de tyrannos, "tirà", una referència al fet de que és un membre en plomes de Tyrannosauroidea. El nom específic deriva del mandarín huali ,华丽, "bell", en referència a la bellea del seu plomall.

Yutyrannus es coneix a partir de tres espècimen fòssils casi complets, un adult, un subadulto i jovenil, adquirits a un distribuïdor de fòssils que va dir que tots tenien el seu orige en una sola pedrera en Batuyingzi en la província de Liaoning, China. D'esta manera, provablement, varen ser trobats en un estrat de la Formació Yixian, que data del Aptiano, fa uns 125 millons d'anys. Els fòssils havien segut tallats en trossos del tamany de les alfombrillas de bany, lo que facilitava el seu transport per dos persones.

El holotip, ZCDM V5000, és l'espècimen més gran, que consistix en un esquelet casi complet en el cràneu, continguts en un bloc, d'un individu adult. Els paratipos són els atres dos espècimen, ZCDM V5001 que consistix en un esquelet d'un individu més chicotet i part de la llosa igual que l'holotip, i ELDM V1001, un jovenil d'uns huit anys més jove que l'holotip. Els fòssils formen part de les coleccions del Museu de Dinosauris de Zhucheng i el Museu dels Dinosauris Erlianhaote, pero han segut preparats per l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología, baix la direcció de Xu.