Zaachila
La zona arqueològica de Zaachila (1200 i 1521 d. C.) va ser una ciutat-estat, i una de les poques capitals mixteco-zapotecas encara habitades a l'arribada dels espanyols.[1] Es localisa en la Vila de Zaachila, localisada en els Valls Centrals d'Oaxaca en les coordenades 16°56' latitut nort i 96°45' llongitut oest, a una altitut d'1,520 metros sobre el nivell de la mar, a una distància de 18 km de la ciutat d'Oaxaca. Zaachila colindar al nort en Jalpan i Sant Pedro la Reforma, a l'orient en la Facenda de Tlanichico i Noriega, al sur en Trinitat Zaachila, a l'est en Sant Pablo la Ralla i Mantecón.[2]
Zaachila Plantilla:Eti va ser fundada pels zapotecas, provablement per l'época en que també va iniciar la construcció de Mont Albán i es trobava en florecimiento el llogaret de Sant Josep Mogote. A pesar de que són pocs els restants de l'antic emplaçament zapoteca que han sobrevixcut fins als nostres dies, ells permeten observar que Zaachila va ser una població que també va jugar un important paper durant el Periodo Clàssic de la cultura zapoteca. Testic d'això són les dos tombes que formen part de la ciutat, construïdes de modo semblat a les que es varen construir durant l'época de major florecimiento de la ciutat de Mont Albán.
Zaachila és ara un lloc històric. En el centre es troba un montícul piramidal inexplorado de gran tamany a on es varen trobar dos tombes en 1962.[3] Es creu que estes tombes varen pertànyer a importants personages mixtecos.[4] El principal atractiu de Zaachila[5] ho constituïxen precisament les tombes descobertes en el lloc. Varen ser construïdes baix un antic palau, i el seu estil correspon al Posclásico de Mesoamérica. Els murs de les tombes estan adornats en figures d'estuc que representen criatures relacionades en el món dels morts, segons la mitologia mesoamericana, entre ells, el tecolote. Atres relleus representen a quatre personages dels quals dos poden ser identificats pel seu nom calendárico. En l'interior de les tombes varen ser trobats varis objectes de alfarería policroma, que varen poder ser produïts pels mixtecos o pels mateixos zapotecos baix influència dels primers. Zaachila va ser fundada cap a el XIII Comprés en el periodo posclásico i despuix de la decadència de Mont Albán com a ciutat i capital zapoteca.
En 1971 es varen realisar noves excavacions en Zaachila, en a on es varen trobar dos tombes més, registrades en els números 3 i 4. Encara que les ofrenes eren més senzilles, que les trobades per Gallecs, la tomba 4 va resultar d'interés especial perque en el seu llindar quedaven restants de pintura. Desafortunadament les raïls dels arbres i les filtracions de pluja han acabat en els dissenys, que segons Acosta (1972) representaven cràneus i ossos creuats sobre un fondo de color roig. Des de 1990 el proyecte La pintura mural prehispánica en Mèxic del Institut d'Investigacions Estètiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, es dedica al registre i estudi dels murals precolombinos, com els de Zaachila.
Pel creiximent de la població i descuit de les autoritats corresponents es va autorisar la construcció de cases, mateixa que ha colaborat en la deterioració i saqueig de tan valiosa zona arqueològica. Actualment, en esta comunitat se seguix practicant el trueque, els dies dijous molts comerciants apleguen a este lloc a intercanviar i vendre els seus productes.
-
Tomba 1 de Zaachila, d'influència mixteca.
-
Entrada a la tomba de Zaachila.
-
Símbol de Zaachila dins de la tomba.
Festa gran del cerro de Zaachila (Laanii Rosegue Xten Daan Zaallil)
[editar | editar còdic]
L'últim dilluns del més de juliol, la comunitat zaachileña es dona cita en la zona arqueològica, coneguda com “el cerrito”, per a honrar a la Deesa de la Dacsa Tendra o Pitao Ko Shuub[7] en la tradicional Laanii Rosegue Xten Daan Zaadxil (Festa gran del cerro de Zaachila).[8]
La Deesa Pitao Ko Shuub, és elegida d'entre vàries jóvens que s'inscriuen prèviament a un concurs i com a característiques principals deu tindre cabell llarc i negre, ser de pell morena i compartir un tema de l'història de Zaachila. I ella serà l'encarregada de presidir totes i cada una de les activitats de la festa.
Aixina mateix, des de varis mesos arrere, els 10 barris que conformen la població s'organisen per a representar un dels balls representatius d'alguna regió de l'Estat d'Oaxaca, entre els quals destaca: la flor de pinya de Tuxtepec, l'aixarop de Ejutla, les chilenes de la costa, l'aixarop Mixe, els balls de l'Istme de Tehuantepec i com aporte de les valls centrals trobem la dansa de la ploma i els zancudos, estos últims són jóvens que ballen en zancos d'aproximadament 1.5 metros d'altura.
En la festa també participen les autoritats ejidales, els qui són les encarregades d'oferir a tots els presents tepache (beguda fermentada de frutes), mezcal, atole i tamales. És una de les festes més colorides i plenes d'alegria, puix al voltant d'esta també se celebren events culturals, calendas, comparses, mostres gastronòmiques, etc.
Vore també
[editar | editar còdic]- Regne de Zaachila
- Vila de Zaachila
- Cultura zapoteca
- Mont Albán
- Cultura mixteca
- Periodo posclásico mesoamericano
- Mesoamérica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Nacional de Antropologia i Història. «Zona arqueològica de Zaachila» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2017. Consultat el 19 de juny de 2017.
- ↑ Enciclopèdia dels municipis i delegacions de Mexico. «Vila de Zaachila» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2017. Consultat el 19 de juny de 2017.
- ↑ «Zaachila: 14th century Oaxacan city has many unexplored gems1». Oaxaca Travel Guide.
- ↑ Quintanar Hinojosa, Beatriz (1 de agost 2007). “Joyes amagades de les valls centrals”. Guia Mèxic Desconegut: Oaxaca 137: 88.
- ↑ Atractiu de Zaachila
- ↑ Zaachila.NEt
- ↑ «Elegixen a la Deesa de la Dacsa en Zaachila “Pitao Ko Shuub”» (en és-mx). Revista tucan. Consultat el 2020-09-27.
- ↑ «Lani Rosegue Xten Daan Zaadxil (Festa Gran del Cerro en Zaachila)» (en és). Consultat el 2020-09-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zaachila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.