Zanazziíta
La zanazziíta és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la roscherita”. Va ser descoberta en 1986 en el municipi d'Itinga en la vall del riu Jequitinhonha (Brasil),[1] sent nomenada aixina en honor de Pier F. Zanazzi, cristalógrafo italià. Un sinònim és la seua clau: IMA1986-054.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un fosfat hidroxilado i hidratado de calcio, berili i magnesi. S'assembla a la roscherita, el mineral típic del seu grup.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso i silici.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma en un ambient de roques pegmatitas de tipo granit zonado, associat a atres minerals fosfat.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cuarzo, albita, moscovita, wardita, eosforita, whiteíta, apatito, pirita, òxits de manganeso o fluorapatito.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1990).The Mineralogical Record.21
- 413-417.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zanazziíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.