Zanthoxylum gilletii
.jpg){kind=link}
Zanthoxylum gilletii és una espècie del Àfrica Oriental, d'arbre del gènero Zanthoxylum. Els fruts s'utilisen per a produir l'espècia uzazi
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre semi-perennifolio que alcança unb tamany de 10-35 m d'altura; en tronc recte, sense branques en varis metros, de 10-30-150 cm de diàmetro en la base, en espines corchosas rectes d'1-3 cm de llarc (també en les branques); els brots espinosos especialment quan és jove; corona oberta semblat a un Entandrophragma.
Ecologia
[editar | editar còdic]Es troba en el bosc humit (de full perenne) dels boscs tropicals, fluvials i boscs de galeria; en el bosc en Terminalia; en les terres altes de la selva tropical en Albizia, Macaranga, Croton, Ocotea¡¡; en la regeneració dels boscs, en les velles terres de cultiu, prop de les plantacions forestals; en la sabana arbolada.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]L'alcaloide nitidina pot ser aïllat de la planta.[2]
La amida N-(4-hydroxyphenethyl)octacosanamida, N-(4-hydroxyphenethyl)hexacosanamida, N-(4-hydroxyphenethyl)decanamida, N-vanilloyltyramina i N-[O-docosanoylvanilloyl]tyramina pot ser aïllat de la corfa del talle.[3] El lignano sesamina, el N-isobutylamida γ-sanshool, la acridona també pot ser extreta de la corfa 1-hydroxy-3-methoxy-N-methylacridone, arborinine, xanthoxoline and 1-hydroxy-3-methoxyacridone acridona també ser extret de la corfa[4] aixina com els #alcaloide oblongina, tembetarina i magnoflorina i el flavonoide hesperidin.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Zanthoxylum gilletii va ser descrita per (De Wild.) P.G.Waterman i publicat en Taxon 24: 363. 1975.[6]
- Sinonímia
- Fagara amaniensis Engl.
- Fagara discolor Engl.
- Fagara gilletii De Wild.
- Fagara inaequalis Engl.
- Fagara iturensis Engl.
- Fagara kivuensis Lebrun ex Gilbert
- Fagara macrophylla (Oliv.) Engl.
- Fagara melanorhachis Hoyle
- Fagara obliquefoliolata Engl.
- Fagara rigidifolia Engl.
- Fagara tessmannii Engl.
- Zanthoxylum melanorhachis (Hoyle) Little
- Zanthoxylum tessmannii (Engl.) Ayafor[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Zanthoxylum gilletii». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 7 de decembre de 2014.
- ↑ Alkaloids of Fagara macrophylla. F.G. Torto and I.A. Mensah, Phytochemistry, April 1970, Volume 9, Issue 4, Pages 911–914, doi:10.1016/S0031-9422(00)85206-1
- ↑ Amides from the stem bark of Fagara macrophylla. Wansi JD, Nwozo BAIX, Mbaze LM, Devkota KP, Donkwe Moladje SM, Fomum ZT and Sewald N, Planta Med., April 2009, volume 75, issue 5, pages 517-521, doi:10.1055/s-0029-1185327
- ↑ Bioactive Metabolites from the Bark of Fagara macrophylla. Carmela Spatafora and Corrado Tringali, Phytochemical Analysis, May 1997, Volume 8, Issue 3, pages 139–142, <139::AID-PCA341>3.0.CO;2-P doi:10.1002/(SICI)1099-1565(199705)8:3<139::AID-PCA341>3.0.CO;2-P
- ↑ Antifeedant constituents from Fagara macrophylla. Corrado Tringali, Carmela Spatafora, Valeria Calçı and Monique S.J Simmonds, Fitoterapia, June 2001, Volume 72, Issue 5, Pages 538–543, doi:10.1016/S0367-326X(01)00265-9
- ↑ «Zanthoxylum gilletii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de decembre de 2014.
- ↑ «Zanthoxylum gilletii». The Plant List. Consultat el 7 de decembre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- https://web.archive.org/web/20141225151651/http://www.worldagroforestrycentre.org/sea/products/afdbases/af/asp/speciesinfo.asp?SpID=17988
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zanthoxylum gilletii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.