Zincoberaunita
La zincoberaunita és l'anàlec de la beraunita en el que el Zn substituye al Fe2+. És un fosfat hidratado, en hidroxilos, del grup de la beraunita, format per la pròpia beraunita, l'eleonorita, la zincoberaunita i la tvrdýita.[1] Va ser descrit com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars trobats en l'explotació a cel obert Cornelia, sobre la pegmatita de Hägendorf Sur, Hägendorf, Waidhaus, Alt Palatinado, Baviera (Alemània),[2] que conseqüentment és la localitat tipo.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La zincoberaunita conté Zn en lloc de ferro ferroso. Ans que es caracterisara com una espècie independent, s'havien ancontrado eixemplars en un alt contingut de zinc, pero ya que li contingut de ferro era superior, s'havien considerat com a varietats. Ademés dels elements indicats en la fòrmula, conté chicotetes cantitats de magnesi i calcio. En la localitat tipo apareix com microcristales capilars de color gris pàlit formant agregats d'aspecte sedoso.[2] En una segona localitat[3] s'ha trobat com mocrocristales prismàtics en zonados composicionales.[3]
Jaciments
[editar | editar còdic]La zincoberaunita s'ha localisat fins al moment en dos localitats en el món, la localitat tipo, i Krasno, prop de Horní Slavkov (República Checa).[3] Apareix en dos paragénesis, com a alteració d'atres fosfat en pegmatita: en una en jungita, fosfofilita i mitridatita i en una atra en flurlita, plimerita, beraunita rica en zinc, schoonerita, parascholzita, robertsita i fosfofilita alterada. No obstant, és provable que l'estudi detallat dels eixemplars de beraunita rica en zinc permeta localisar atres localitats per a la zincoberaunita
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zincoberaunita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.