Zoantropía clínica
La zoantropía clínica és un trastorn psiquiàtric caracterisat per l'idea delirant del pacient de haver-se transformat, o de poder transformar-se, total o parcialment, en un animal.[1] Es considera un subtipo dels denominats «deliris de metamorfosis» i sol presentar-se com a síntoma secundari d'atres trastorns psiquiàtrics o neurològics, més que com una entitat diagnòstica independent.[2]
Encara que el terme més popularisat culturalment és el de «licantropía» (transformació en llop), la zoantropía engloba la creència delirant de transformació en qualsevol espècie animal, incloent gossos, cavalls, aus o reptils.[2][3]
Etimologia i terminologia
[editar | editar còdic]El terme «zoantropía» procedix del grec antic zôon («animal») i ánthrōpos («ser humà»).[1] En la lliteratura psiquiàtrica coexistixen varis térmens relacionats, que designen variants segons l'espècie animal implicada:
- Licantropía clínica: transformació delirant en llop; és la variant millor documentada i, per extensió històrica, la denominació que sol amprar-se com a sinònim general del fenomen.[3]
- Teriantropía: terme més ampli, amprat a voltes com a sinònim de zoantropía, encara que en l'actualitat s'usa també per a descriure l'identificació no delirant de certes comunitats en un animal (therians), fenomen de naturalea distinta al quadro clínic.[4]
- Clinantropía: transformació delirant en gos.[5]
- Hipantropía: transformació delirant en cavall.[5]
- Boantropía: transformació delirant en bou o vaca; el relat bíblic de Nabucodonosor II se cita en freqüència com a referència cultural del terme, sense que això implique un diagnòstic retrospectiu.[5]
En siquiatria descriptiva, el conjunt d'estos quadros s'agrupa baix la categoria de deliri de metamorfosis, entés com l'idea delirant de haver segut transformat, o de poder ser transformat, en un animal.[5]
Context històric
[editar | editar còdic]Les narracions sobre transformacions humà-animals es remonten a la mitologia grega, d'a on procedix el propi terme «licantropía», associat al mit de Licaón.[3] La descripció de casos en un caràcter pròpiament clínic —diferenciats del relat mitològic o folklòric per mig del calificatiu «clínica»— es desenrolla en la siquiatria descriptiva dels sigles XIX i XX, que va documentar quadros coneguts llavors com «insania lúpica» o «melancolia canina».[6]
La lliteratura científica contemporànea sobre el tema seguix sent escassa: fins a la data s'han descrit al voltant de cinquanta casos clínics documentats en publicacions especialisades.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Licantropía». El Llitoral.
- ↑ 2,0 2,1 «Psiquiatres informen d'un cas de zoantropía, ¿coneix este rar trastorn?». Medscape en espanyol.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2013).Tijdschrift voor Psychiatrie.55(5)
- 359-368.
- ↑ «de-la-psicologia Therians humans: Des de la Psicologia». Universitat Humanitas.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Deliri de metamorfosis». Psiquiatria.com.
- ↑ «Licantropía: ¿M'estic convertint en un animal?». NeuroClass.
- ↑ «¿Saps qué és la zoantropía?». Els meus Animals.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zoantropía clínica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.