Zona d'Exclusió Total
La Zona d'Exclusió Total (Total Exclusion Zone) va ser establida pel Regne Unit el 30 d'abril de 1982 durant la guerra de les Malvines. Era una circumferència imaginària de 200 milles nàutiques de radi en centre en el sector central de les illes Malvines. A la seua volta, era una extensió de la Zona d'Exclusió Marítima (Maritime Exclusion Zone) imposta el 12 d'abril. En l'implementació de la TEZ, qualsevol buc no autorisat que ingressara en la zona podia ser atacat pels britànics. El concepte és objecte de controvèrsia per sectors argentins per l'afonament de la travessia argentina General Belgrano fora de la TEZ.
Descripció
[editar | editar còdic]Entre el 2 i 3 d'abril de 1982, l'Argentina va recobrar les illes Malvines i Georgias del Sur desestajant les autoritats britàniques. El Regne Unit va llançar una força expedicionaria per a tornar els archipèlecs al seu domini.
El Govern britànic va crear la Zona d'Exclusió Marítima (Maritime Exclusion Zone), consistent en una circumferència imaginària de 200 milles nàutiques de radi en centre en un punt localisat en mig de les Malvines.[1] El 8 d'abril, l'Embaixada de Suïssa en l'Argentina —representant del Regne Unit davant l'Argentina durant el conflicte— va transmetre al Govern argentí la mencionada determinació.[2]
El comunicat dia que a partir de les 04:00 hores —temps universal coordinat— del 12 d'abril de 1982 s'establiria la zona d'exclusió.[2][3] A partir d'eixa hora, qualsevol buc de guerra o auxiliar argentí podia ser atacat per forces britàniques.[2]
El «avió civil» aludix en particular, encara que no exclusivament, als Boeing 707 de la Força Aérea Argentina, que havien segut interceptats fòra en vàries ocasions pels Siga Harrier.
El mateix 12 d'abril, el submarí nuclear HMS Spartan va arribar a les aigües de Port Argentí/Stanley.[1]
La Marina Real britànica demanava regles d'empeñamiento més flexibles per a poder atacar al portaviones Vinticinc de Maig.[1] Els submarins nuclears no podien atacar bucs de superfície a menos que fòra en defensa pròpia. Sí podien, en canvi, atacar submarins convencionals.[1]
El 23 d'abril, l'HMS Splendid va detectar al portaviones prop de Port Belgrano pero se li va negar autorisació per a atacar.[1]
- Artícul principal → Afonament del Belgrano.
El 2 de maig, el submarí nuclear HMS Conqueror va afonar a la travessia LLAURA General Belgrano, fòra de la zona d'exclusió.[5][6][7][8][9]
El 7 de maig de 1982, la zona d'exclusió total es va estendre fins a les 12 milles nàutiques de la costa continental argentina,[10] lo que significava que qualsevol buc o aeronau argentí o d'un atre país era susceptible de ser atacat.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Amendolara, 2007, p. 236.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Silva, 2007, p. 77.
- ↑ White, Rowland (2007). «Chapter 14», Vulcan 607, London W5 5SA: Corgi, pp. 162. ISBN 978-0-552-15229-7.
- ↑ Martin Middlebrook, The Fight for the "Malvines", the Argentine Forces in the Falklands War
- ↑ Belgrano llegal action fails, BBC News Report, 19 July 2000
- ↑ The Belgrano controversy
- ↑ Belgrano
- ↑ Belgrano ordered to attack British ships on day before sinking, The Independent on Sunday, 28 December, Francis Elliott
- ↑ Intelligence: 'Belgrano' ordered to attack British ships on day before sinking, secret report reveals [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Zones bèliques en la Guerra de les Malvines - www. aposmalvinas. com. ar
- ↑ Coventry, Brilliant, Broadsword, Alferez Sobral in Falklands Area Operations - Falklands War 1982
Fonts
[editar | editar còdic]- Silva (2007). Diari de guerra del radar Malvines, 1.ª edició, Buenos Aires: Dunken. ISBN 978-987-02-2309-2.
- Bolletí del Centre Naval.Centre Naval.Buenos Aires:CXXV(817)ISSN 0009-0123.Consultat el 18 de novembre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de Exclusión Total» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.