Zona hadal
En oceanografia, hadal o zona del hades, és un dels nivells en els que està dividit l'oceà segons la seua profunditat, corresponent la zona hadal a les aiguas i fondos marins per baix de la zona abissal i, per tant, més profundes de l'oceà en les grans fosses oceàniques situades a més de 6000 metros de profunditat. Representa aproximadament entre l'1-2% de la zona béntica global.[1] Esta regió es caracterisa per un ambient fret, pressió hidrostàtica extremadament elevada (aumenta en 10 atm per cada 100 m de profunditat, alcançant 1,000 atm en les fosses oceàniques més profundes), escassea de nutrients, absència total de llum i hipoxia.[1]
Hadal és una paraula francesa que significa “lloc de la mort”, referit a la seua volta al deu grec dels inferns, Hades, i els seus dominis.
En 1960, Jacques Piccard i Don Walsh varen alcançar la Fossa de les Marianes, la fossa oceànica més profunda de la Terra, i varen observar vida. En exploracions posteriors, es varen descobrir centenars d'espècies que habiten en les profunditats, incloent microbis, protistas, cucs, Porifera, Mollusca, Echinodermata, Crustacea, Cnidaria i peixos.[1] Les espècies de vertebrats hadales més comunes són els peixos babosos (família Liparidae), que tenen el major ranc de profunditat (superiors als 8.100 m).[1] Es creu que la majoria dels sers vius ací són capaços de sobreviure als més d'1.100 atmòsfera de pressió presents en este ambient extrem; ho fan gràcies a la neu marina que cau dels nivells superiors o gràcies a les reaccions químiques que rodegen a les fumarolas hidrotermales.
La part hadal dels oceans només representa l'1,9% de la superfície de les mars. Pràcticament es reduïx a les grans fosses abissals.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona hadal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.