Zulfiqar

Zulfiqar

Una bandera musulmana chinenca en la Zulfiqar i Alí representat com un lleó (datada a finals de el XVIII o XIX)

Zulfaqar (àrap ذُو ٱلْفَقَار, Ḏū-l-Faqār, IPA: [ðo‿l.fa.qaːr]), també escrit Zu al-Faqar, Zulfiqar, Dhu al-Faqar, Dhulfaqar o Dhulfiqar, i cridada informalment el sabre d'Ali, va ser l'espasa d'Ali ibn Abi Talib. Històricament, es representava en freqüència com una espasa de doble full en forma de tijera en banderes musulmanes, i se li mostra comunament en les representacions chiís d'Ali i en forma de joyes que fungen com talismans com una cimitarra que termina en dos puntes.

Vàries banderes i medalles Orient Mig duen o han dut inscrites mencions a Zulfiqar, i algunes de les seues espases varen aplegar a fabricar-se en una punta bifurcada en referència a l'arma.

Nom

El significat del nom és incert. La paraula Du (Plantilla:Rtl-lang) significa "posseïdor, amo", i la construcció idafa "posseïdor de ..." és comú en la fraseologia àrap, i es troba en expressions tals com Dhu al-Qarnayn, Dhu al-Kifl, Dhu al-Qadah i Dhu al-Hijjah.

Sobre el significat de faqār ( Plantilla:Rtl-lang , "divisor, diferenciador"), representa "les vèrtebres de l'esquena, els ossos de la columna vertebral, que estan colocats en orde regular, un sobre un atre", pero també pot referir-se a atres eixemples de files espayades regularment, com les estreles del cinturó d'Orión.

Les possibles interpretacions del nom de l'espasa es dividixen en quatre hipòtesis:

• Podria tractar-se d'una referència a les vèrtebres de la columna vertebral, significant "la que talla la vèrtebra; la que partix la columna"
• També podria referenciar a les estreles del cinturó de Orión, emfatisant la procedència celestial de l'espasa
• Una atra posibiltat és que de faqār es tracte d'un plural perdut de fuqrah "muesca, regata, sagnia", interpretant-se com una referència a una espècie de decoració de muescas o abolladuras espayades regularment en l'espasa
• Finalment, podria referir-se a la "muesca" formada per la suposta terminació de l'espasa en dos puntes

Esta última interpretació dona lloc a la representació popular de l'espasa com una cimitarra de doble punta en l'iconografia chiïta moderna, encara que existixen dos possibilitats adicionals:

• el nom en el seu orige es referia simplement a una espasa de doble tall, lloc d'un sabre o una cimitarra.
• fiqār és una corrupció de firāq "distinció, divisió", i es referia a l'espasa metafòrica que discernix entre el ben i el mal.

Història

Ali va ser el quart successor de Mahoma, membre com ell de la família hachemita. Als onze anys va ser adoptat per est, i quan va començar a declarar la seua missió divina, la seua dòna va ser la primera que va abraçar la nova llei i Ali el segon. Segons el Corán, el vigor i la força del seu braç varen ser el més ferm respal del profeta, que li va recompensar en la mà de Fátima, la seua filla predilecta.

Aixina, l'exclamació lā sayfa ʾillā Ḏū l-Faqāri wa-lā fatā ʾillā ʿA elīi s'atribuïx a Mahoma, de qui es diu la va pronunciar en la batalla de Uhud en elogi de l'ardit d'Ali de partir en dos l'escut i el caixco del guerrer més fort, destrossant la seua pròpia espasa. Es diu que Mahoma li va donar la seua Dhu-l-Fiqar, a Ali per a reemplaçar l'espasa trencada. En una atra varíante de la llegenda, l'exclamació no pertany a a Mahoma sino a "una veu en el camp de batalla", i l'arcàngel Gabriel li entrega l'espasa a Ali directament.

Al-Tirmidhi atribuïx a Ibn Abbás la tradició de que Mahoma va adquirir l'espasa el dia de Badr, despuix de haver-la vist en un somi relacionat en el dia de Uhud .