Emili Casanova Herrero

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Emili Casanova

Emili Casanova Herrero és un filòlec valencià naixcut en Agullent, el 10 de febrer de 1956.

Estudis i càrrecs[editar]

Doctorat en Filologia Hispànica per l'Universitat de Valéncia en l'any 1981 en una tesis sobre "El lèxic de Antoni Canals", dirigida per el Dr. Manuel Sanchis Guarner, en la que obtingué el premi Extraordinari de Doctorat.

Professor ajudant de l'Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de Valéncia (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985. Ha segut també professor de Ciències de l'informació del CEU San Pablo de Valéncia del curs 1986-1987 al 1999-2000. Promotor de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, membre de l'associació La Nostra Terra, es també membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Calificadora de Coneiximents del Valencià. Ha segut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de l'any 1982 fins al 2000 i president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals.

Publicacions[editar]

Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes: Onomàstica, Gramàtica històrica, Lèxic històric, Dialectologia sincrònica, especialment centrada en les comarques centrals valencianes, Llengua dels mijos de comunicació i el seu model Llingüístic i edicions de texts, de diverses époques.