Nazisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Nazi»)
Saltar a: navegació, buscar

El terme nazisme prové de la contracció NAZI, que significa National Sozialistische, o lo que és lo mateix, Nacional-Socialisme. Estes paraules es referixen al règim alemà de Hitler, entre els anys 1933 i 1945, que conclou en la derrota de l'Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial. Estes paraules, al mateix temps, provenen del nom del partit polític pel que Hitler liderava les llistes: el Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors.

Context històric[editar]

El nazisme és una ideologia alemana gestada en els anys 20 pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles (1919) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en 1929. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del sigle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la Primera Guerra Mundial, i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. Encara que també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

El nacional-socialisme identifica en la comunitat judeua la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judeua per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.

Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemà, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en Europa un sistema de castes basat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, Hitler, i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap a els seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

El grup ya fea temps que portava mallant tot un mit al voltant a la raça ària. Un mit sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en que se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemans i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort liderat d'un caudill suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral que deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemans en aquella época responien: la voluntat de Führer.

Teoria nazi[editar]

Mein Kampt (Ma lluita)

En aquells temps de crisis (1929) tot el poble alemà estava frustrat per la pèssima economia, i per haver perdut la Primera Guerra Mundial. El partit nazi buscava ad algú per a tachar-lo de culpable. És per això que es creà el mit de la Raça Ària. Segons els ideòlecs del partit, la raça Ària devia de ser un home alt, fort i roget, creant tota una història sobre ells, atribuint-li victòries històriques i triumfos.

A raïl d'això, l'antítesis de la raça tindria que ser el poble Judeu. El simple motiu d'açò és que segons els pensadors del moviment nazi, la raça Ària, i el seu suprem representant Hitler (idolatrat pels seguidors del moviment), ells eren fills de satanàs (ho expressa Hitler en el seu llibre Mein Kampf, Ma lluita). Ya que el poble judeu es considerava fill de Dèu i poble elegit, devia carregar en totes les culpes dels desastres mundials, perque, simplement, era l'antítesis de la teoria nazi.

En qüestió política, la teoria nazi es pot caracterisar per totalitarista, ya que inclou una admiració a un gran representant sobre el país (a modo de dictador) en unificació dels Tres Poders (Llegislatiu, Eixecutiu i Judicial), i una intromissió de la nació sobre tots els aspectes. És, a grans medides, pareguda al Fascisme, pero variant en que el propi moviment era d'esquerres, ya que la solució que buscava el poble en aquells moments era sobre teories marxistes i socialistes, encara que no es puga definir com tal ya que cau en moltes contradiccions. La millor forma de definir-ho és com un moviment totalitarista i absolutista, més dur que el de l'històric Antic règim.

Poder polític[editar]

Hitler passà de ser militar a liderar el partit en 1921. Gràcies al seu caràcter va intentar fer un colp d'estat, pero va ser fallit.

Despuix de la Crisis del 29, en 1933, i encara sense majoria en les eleccions, va ser cridat per consens popular (per part dels conservadors) a ser canceller d'Alemanya. Llavors, va convocar eleccions immediates fent propaganda nazi, quan les va guanyar. Va ser ahí quan, despuix d'unes reformes en el sistema llegislatiu vigent, va tindre el control total de l'estat.

El territori de Sarre va ser tornat al poder alemà al perdre-ho en la Primera Guerra Mundial. Això i la seua teoria absolutista i expansionista li va fer voler conquistar territoris colindants a Alemanya, originant aixina la Segona Guerra Mundial, basat en qüestions idiomàtiques principalment, començant en l'invasió d'Àustria. Tot açò en l'adoctrinament pro-nazi que s'imponia en les escoles, utilisant la violència com arma vital (aprofitat per a un procés d'elecció dels chiquets més forts per a crear l'èlit militar, les SS).

El pas següent va ser la repressió sobre el Poble Judeu i tots aquells oposts a la teoria de la nació (és dir, els homosexuals, comunistes, gitanos, catòlics, discapacitats, testics de Jehovà, etc), que va dur a l'expulsió dels mateixos d'Alemanya i del seu extermini en els coneguts camps de concentració.

Derrota nazi[editar]

Despuix d'haver estat perdent poder sobre el territori i sobre el camp militar, (el més conegut el realisat en l'any 1944, el Desembarc de Normandia, consistent en la lliberació de Paris front a l'ocupació alemana i la posterior batalla en el centre d'Alemanya, lo qual últim no es va poder conseguir en eixe moment) l'Imperi Nazi o Tercer Reich va ser derrotat definitivament en l'any 1945, despuix de la Batalla de Berlin, feta pels soviètics; ya que Hitler es va suïcidar en un búnker de la capital alemana junt a la seua dona, Eva Braun, i posteriorment el successor del poder (nomenat pel propi Hitler en el seu testament), Karl Dönitz, va firmar la rendició d'Alemanya front als Aliats, finalisant aixina la Segona Guerra Mundial. Va ser ahí quan tot el món va ser coneixedor de l'Holocaust Nazi, que fins llavors no era conegut en l'exterior d'Alemanya.