Palmerar d'Elig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El Palmerar d'Elig, situat en Elig (Comunitat Valenciana), és una gran extensió de palmeres dins del caixco urbà de la ciutat. En més de 200.000 eixemplars, és el palmerar més gran d'Europa, i en el món a soles ho superen alguns palmerals àraps. El principal tipo de palmera que es troba és la nomenada Phoenix dactylifera que va ser portada allí pels musulmans quan varen ocupar la Península Ibèrica. La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria datilera i la confecció de palmes, que són els seus fulls portats a un procés especial de blanquejat privant-les de llum.

El Palmerar d'Elig ha segut declarat Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco, el 30 de novembre de 2000.

En l'any 2005 es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves del Morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), en castellà Picudo rojo. Este insecte, és un escarabat que posa els seus ous en l'interior de la palmera, i quan esclaten els ous, les larves s'alimenten del tall de la palmera.

Història[editar]

El Palmerar d'Elig sería creat pels primers musulmans que varen fundar Elig. Els àraps varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació; en Abderramán I es va fer la gran ret de séquies. Ad este príncip omeya, exiliat en al-Àndalus, se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars:

¡Oh palma! Tú eres, com yo, estrangera en occident, alluntada de la teua pàtria.

Més tart, en l'Edat Mija es dictàren una série de lleis per a protegir-ho i des de llavors no s'ha deixat de vigilar i cuidar mai.

El primer precedent d'interés de les autoritats per a la protecció del Palmerar es produïx ya en 1265 en la conquista de Jaume I, que segons pareix va evitar que foren arrasades per ser associades com a element identificatiu de la cultura islàmica.

Composició[editar]

Els conjunts més coneguts del Palmerar són el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolater. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el nomenat Hort del Cura, dins del gran Palmerar. El nom li ve donat pel seu propietari en l'any 1918. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'Iràn. Són datileres i és en decembre quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals.

La Palmera Imperial[editar]

En tot el conjunt descolla la nomenada Palmera Imperial que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (Sissí), que va visitar l'Hort en l'any 1894. Té esta palmera 7 refillols enormes en forma de canelobre i d'ella va dir Sissí que era digna d'un Imperi.

Lloc de visita[editar]

Un agradable passeig entre els horts de palmeres ilicitanes, comença i acaba en l'Hort de San Plácido, conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en bicicleta. Té un recorregut total de 2.580 metros.

Enllaços externs[editar]