Diferencia entre pàgines "Sagunt" i "Túria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Infobox_pobles
+
<div style="line-height: 1em;">
−
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
−
|image_província = [[SituacioSagunt.png|105px]]
+
|- align=center style="vertical-align: top;"
−
|nom = Sagunt
+
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Túria'''
−
|image_escut = [[Image:Escut_de_Sagunt.svg.png|100px]]
+
|-
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
| align=center colspan="2"|
−
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
+
{| style="background: none;"
−
|província = [[Província de Valéncia]]
+
|- align=center
−
|comarca = [[Camp de Morvedre]]
+
| [[Image: RTuria1_Benaguasil.jpg‎|thumb|right|250px|<center>Tram ''la Fenosa'' en [[Benaguasil]].</center>]]
−
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
+
|}
−
|coor =
+
----
−
|superfície = 132 km²
+
|- style="vertical-align: top;"
−
|altitut =49 msnm
+
| Llongitut:
−
|població = 65.669 hab.
+
| 280 km
−
|densitat = 494,23 hab./km²
+
|- style="vertical-align: top;"
−
|gentilici = saguntí/na
+
| Altura del naiximent: 
−
|llengua = [[Valencià]]
+
| 1.680 msnm
−
|còdic_postal = 46500, 46520, 46529
+
|- style="vertical-align: top;"
−
|alcalde = Josep Francesc Fernández Carrasco ([[Compromís]])
+
| Cabal mig: 
−
|uep = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament]
+
| 14 m&sup3;/s en [[Vilamarchant]]
−
|notes =
+
|- style="vertical-align: top;"
−
}}
+
| Superfície conca: 
−
 
+
| 6393,6 km²
−
'''Sagunt''' es la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].
+
|- style="vertical-align: top;"
−
 
+
| Conca hidrogràfica: 
−
La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre Romà de Sagunt|teatre romà]], i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].
+
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
−
 
+
|- style="vertical-align: top;"
−
==Geografia==
+
| Països que travessa:
−
[[Image:Vista de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 22.JPG|thumb|left|Vista de Sagunt en la iglésia de Santa María en el centre]]
+
| [[Espanya]]
−
Sagunt es troba a les vores del [[Riu Palància|riu Palància]]. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Després de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, mes pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.
+
|- style="vertical-align: top;"
−
 
+
| Desembocadura:
−
La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la [[carrasca]]. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes mes propenques al mar. Entre les espècies millors, les que mes abunden són el [[romer]] i el [[llentiscle]] en els monts; i el [[senil]], la [[boga]] i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es [[mediterràneu]].
+
| [[Mar Mediterràneu]]
−
 
+
|- style="vertical-align: top;"
−
Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.
+
| Ample desembocadura:
−
 
+
| 225 m
−
 
+
|}</div>
−
===Localitats llimitrofes===
 
−
 
 
−
*Noroest: [[Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Segorbe]], [[Soneja]]
 
−
*Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]]
 
−
*Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]
 
−
*Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]
 
−
*Este: [[Canet de Berenguer]]
 
−
*Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]
 
−
*Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]
 
−
 
 
−
==Història==
 
  
−
===De l'antiga Arse a Saguntum===
+
<noinclude>
  
−
Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteratura clàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'història de Sagunt com ciutat portuaria és molt extensa. Ya en el [[sigle III a. C.]], Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic és el barri conegut com "Grau Vell".
+
[[File:Paseo por el rio.JPG|thumb|left|250px|El Túria, en la [[Serra d'Albarracín]] en la [[província de Terol]], a on es conegut com riu Guadalaviar]]
 +
[[Image:Turiariada.jpg‎|thumb|right|250px|El Túria, riuà en el Cap i Casal, en el pont dels Serrans i Santa Monica.]]
 +
[[File:Albarracin river.JPG‎|thumb|right|250px|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]]
 +
[[Image: PuenteGrandeSantaCruzDeMoya.JPG‎|thumb|right|250px|Pont sobre el Riu Túria al seu pas per ''[[Las Rinconadas]] ([[Santa Cruz de Moya]] '').]]
 +
[[Image: Molino_de_agua_(Villamarchante).jpg‎|thumb|right|250px|Molí d'aigua, aprofitant el pas del riu ([[Vilamarchant]]).]]
 +
[[File:Río Turia 01.JPG‎|thumb|right|250px|El Túria al seus pas per [[Riba-roja de Túria]]]]
 +
[[Image: Basílica_De_La_Virgen_De_Los_Desamparados.jpg‎|thumb|right|300px|Monument al riu Túria en la ciutat de [[Valéncia]].]]
  
−
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any [[219 a. C.]] degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralisada pogué resistir uns mesos més davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a [[Antiga Roma|Roma]], ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de vàries semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a Roma ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Asdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, més propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].
+
El '''Túria''' o '''Guadalaviar''' és un [[riu]] situat en l'est de la [[Península Ibèrica]]. Naix en la ''[[Muela de San Juan]] '', en el terme municipal de [[Guadalaviar]] en la [[província de Terol]], en l'entorn dels ''[[Montes Universales]] '' en la [[Serra d'Albarracín]]. Se li ha denominat '''[[Guadalaviar]] ''' des del [[sigle X]] aixina com actualment en el seu primer tram fins a la confluència en el riu [[Alfambra]] en la ciutat de [[Terol]]. Desemboca en la ciutat de [[Valéncia]] despuix de 280 km de recorregut.
  
−
Set anys despuix la ciutat fon recuperada pels romans, baix el nom de Saguntum. En l'any [[214 a. C.]], passà a ser administrat com "municipium" (municipalitat romana); els romans construïren un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre en capacitat per a huit mil espectadors. També s'han trobat documents de que la ciutat poguera tindre un amfiteatre i aplegara en el seu territori en l'época romana, a tindre 50000 habitants.
+
Conegut presuntament en época prerromana com ''Tirio'', prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.
−
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
 
  
−
===Edat mija===
+
{{Cita|"...i no llunt de la separació d'este riu, el riu Tirio rodeja la ciutadella de Tiris..."<br/>|[[Rufo Festo Avieno|Ora Maritima d'Avieno]]|estilo=Margin-left:1em;width:40%}}
−
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Després de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
 
−
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
 
  
−
====Juderia====
+
== Topografia del riu ==
−
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
+
Este és un característic riu mediterràneu, en grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats pels desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.
  
−
===Edat Moderna i Contemporànea===
+
Degut a les seues peculiaritats, tant pels seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien vàries zones o trams.
−
[[Image:Ayuntamiento de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 53-55 HDR.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sagunt]]
 
−
En el [[sigle XVIII]], Sagunt era coneguda com Murviedro i [[Antonio José Cavanilles]] mos fa referència al creiximent de la seua població:
 
−
::"En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."
 
−
Antonio José Cavanilles
 
  
−
Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]].
+
=== Des del seu naiximent fins a la [[província de Valéncia]] ===
 +
El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels ''Montes Universales'', recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la [[Serra del Tremedal]] i la [[Serra de Jabalón]]. En [[Tramacastilla]] recull les aigües del riu [[Garganta]].
  
−
En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.
+
Fins a la localitat de [[Gea d'Albarracín]], el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la [[truita|truita autòctona]].
  
−
Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
+
En la mateixa capital de [[Terol]], rep les aigües del riu [[Alfambra]], següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports.
 +
Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.
  
−
A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
+
En [[Villel]] recull les aigües del riu [[Camarena]] i ya en el [[Racó d'Ademús]] en la [[província de Valéncia]], té com afluents al riu [[Riodeva]], [[Ebrón]] i [[Bohílgues]].  
  
−
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
+
Abandona el [[Racó d'Ademús]] per a entrar en [[Santa Cruz de Moya]] en la [[província de Conca]], on se troba en les aigües salines del riu [[Arcos]].
  
−
==Demografia==
+
Poc més allà del seu pas per [[Las Rinconadas]] el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del [[sigle XX]], despuix del qual entra de nou en la [[província de Valéncia]].
  
−
Sagunt contava en 65.278 habitants en l'any [[2017]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
+
=== Transcurs per les comarques de l'alt Túria ===
 +
Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.
  
−
En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant.
+
No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec en el ''Canal Camp de Túria'' que rega les zones de [[Llíria]], [[Casinos]] i [[Bétera]].
−
{| align="center" {{tablabonita}}
 
−
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
−
|-
 
−
<ref>'''Fuente''': [[Población de hecho]] según el [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de población de los municipios de España desde 1996.]</ref>
 
−
|-
 
−
! [[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]]
 
−
|-
 
−
| align=center| 6.915 ||align=center| 6.466 ||align=center| 7.139 || align=center| 9.057 || align=center| 10.417 || align=center| 20.235 || align=center| 20.253 || align=center| 26.932 || align=center| 40.293 || align=center| 47.026 || align=center| 54.759 || align=center| 55.957
 
  
−
|-
+
Més avall se troba en l'afluent [[riu El Reatillo]], que degut al seu cabal és més similar a un [[Torrent (hidrografia)|torrent]], que a la categoria de riu per la que se reconeix.
−
! [[1996]] !! [[2001]] !!  [[2006]] !!  [[2009]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2018]]
 
  
−
|-
+
=== [[Parc Natural del Túria|La Vega i horta valenciana]] ===
−
| align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 64.944 || align=center| 65.278 || align=center| 65.669
+
A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha en les seues aigües en las comarques del [[Camp de Túria]] i l'[[Horta de Valéncia]].
  
−
|}
+
Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el [[Parc natural del Túria|parc natural]], que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.
  
−
==Economia==
+
El parc natural abarca 15 térmens municipals per on passa el riu Túria des de la ciutat de [[Valéncia]] fins a [[Pedralba]], passant per [[Mislata]], [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]], [[L'Eliana]], [[La Pobla de Vallbona]], [[Sant Antoni de Benaixeve]], [[Benaguasil]], [[Llíria]], [[Vilamarchant]] i [[Chest]].
−
La seua economia està basada principalment en l'indústria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com [[garroferes]], [[oliveres]] i algunes [[vinyes]] i [[armeles]]; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel [[taronger]] i atres frutals.
 
  
−
Fins el [[sigle XIX]] fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este sigle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres.
+
=== La seua desembocadura en Valéncia capital ===
 +
Són famoses les seues inundacions, en especial la del [[14 d'octubre]] de [[1957]], coneguda com la [[Gran riuada de Valéncia]], que en un cabal de 3.700 m&sup3;/s inundà gran part de la ciutat de [[Valéncia]] produint un [[caos]] en la població.
  
−
L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer.
+
Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, aixina mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà en la construcció d'un nou llit desviant-lo pel sur de la ciutat, conegut com [[Pla Sur]]; dit llit aparentment està sec, degut a que a soles discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la [[Vega de Valéncia]] en les preses de les sequies des de l'[[Assut del Repartiment]].
  
−
L'industrialisació es produí en el sigle XX. A principis d'este sigle començà l'exportació de mineral de ferro d'Ulls Negres ([[Terol]]) a part de les fabriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.
+
L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el [[Jardí del Túria]], que no té referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]].
  
−
==Monuments==
+
----
−
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]
+
<div>
−
*Teatre romà.
+
[[Image: Valenciafootpath.jpg‎|left|Camps de fútbol]]
−
*Castell de Sagunt
+
[[Image: Skatepark_Valencia_Spain.jpg‎|Zona de patinage]]
−
*Parroquia Archiprestal de l'Assuncio de Santa María.
+
[[Image: Ciutat_de_les_Arts_i_les_Ciències_-_El_Museu.jpg‎|Ciutat de les Arts i les Ciències - El Museu]]
−
*Iglesia d'El Salvador.
+
[[Image: Valencia_Oceanografic.jpg‎ |L'Oceanografic]]
−
*Ermita de la sanc.
+
</div>
−
*Ermita de Sant Miquel.
+
''Zona lúdica del riu Túria pel seu pas per Valéncia''
−
*Ermita de Sant Cristòfol.
 
−
*Ermita de Nostra Senyora del Bon Succes.
 
−
*Ermita de Sant Roc.
 
−
*Ermita de la Magdalena.
 
−
*Ermita dels Dolors.
 
−
*Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana.
 
  
−
==Festes locals==
+
== Senyes hidrogràfiques i infraestructures ==
 +
El seu règim és mediterràneu i presenta un cabal escàs, en una mija de 14 m&sup3;/s en [[Vilamarchant]], aigües cap amunt de [[Valéncia]].
  
−
*Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]
+
== Pantans i preses ==
−
*Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]
+
*[[Pantà de l'Arquillo de San Blas]], de 22 hm&sup3;
−
*[[Falles]] (Celebrades des de el 14 al 19 de [[març]])
+
*Presa de los Alcamines, (en construcció), de 16 hm&sup3;
−
*[[Semana Santa]]
+
*[[Pantà de Benaixeve]], de 228 hm&sup3;
−
*Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]])
+
*[[Pantà de Loriguilla]], de 71 hm&sup3;
−
*Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]])
 
−
*Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol)
 
−
*Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]])
 
−
*Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost)
 
−
*Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]])
 
−
*Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]])
 
−
*Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre)
 
  
−
==Gastronomia==
+
== Enllaços externs ==
−
 
+
*[http://www.chj.es/turia.htm Sistema d'explotació del Túria - Pàgina de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer]
−
== Vore també ==
 
−
*[[Teatre Romà de Sagunt]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
<references />
+
{{Traduït de|es|Río_Turia}}
−
 
 
−
==Enllaços externs==
 
−
[http://www.aytosagunto.es Ajuntament de Sagunt]
 
−
 
 
−
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
 
−
{{Capitals comarques}}
 
  
−
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Riu Túria]]
−
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
+
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 16:13 23 maig 2021

Túria
Tram la Fenosa en Benaguasil.
Llongitut: 280 km
Altura del naiximent: 1.680 msnm
Cabal mig: 14 m³/s en Vilamarchant
Superfície conca: 6393,6 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: 225 m


El Túria, en la Serra d'Albarracín en la província de Terol, a on es conegut com riu Guadalaviar
Archiu:Turiariada.jpg
El Túria, riuà en el Cap i Casal, en el pont dels Serrans i Santa Monica.
Atra vista del Túria al seu pas per la Serra d'Albarracín.
Archiu:PuenteGrandeSantaCruzDeMoya.JPG
Pont sobre el Riu Túria al seu pas per Las Rinconadas (Santa Cruz de Moya ).
Archiu:Molino de agua (Villamarchante).jpg
Molí d'aigua, aprofitant el pas del riu (Vilamarchant).
El Túria al seus pas per Riba-roja de Túria
Monument al riu Túria en la ciutat de Valéncia.

El Túria o Guadalaviar és un riu situat en l'est de la Península Ibèrica. Naix en la Muela de San Juan , en el terme municipal de Guadalaviar en la província de Terol, en l'entorn dels Montes Universales en la Serra d'Albarracín. Se li ha denominat Guadalaviar des del sigle X aixina com actualment en el seu primer tram fins a la confluència en el riu Alfambra en la ciutat de Terol. Desemboca en la ciutat de Valéncia despuix de 280 km de recorregut.

Conegut presuntament en época prerromana com Tirio, prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.

"...i no llunt de la separació d'este riu, el riu Tirio rodeja la ciutadella de Tiris..."

Topografia del riu

Este és un característic riu mediterràneu, en grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats pels desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.

Degut a les seues peculiaritats, tant pels seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien vàries zones o trams.

Des del seu naiximent fins a la província de Valéncia

El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels Montes Universales, recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la Serra del Tremedal i la Serra de Jabalón. En Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta.

Fins a la localitat de Gea d'Albarracín, el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la truita autòctona.

En la mateixa capital de Terol, rep les aigües del riu Alfambra, següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports. Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.

En Villel recull les aigües del riu Camarena i ya en el Racó d'Ademús en la província de Valéncia, té com afluents al riu Riodeva, Ebrón i Bohílgues.

Abandona el Racó d'Ademús per a entrar en Santa Cruz de Moya en la província de Conca, on se troba en les aigües salines del riu Arcos.

Poc més allà del seu pas per Las Rinconadas el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del sigle XX, despuix del qual entra de nou en la província de Valéncia.

Transcurs per les comarques de l'alt Túria

Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.

No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec en el Canal Camp de Túria que rega les zones de Llíria, Casinos i Bétera.

Més avall se troba en l'afluent riu El Reatillo, que degut al seu cabal és més similar a un torrent, que a la categoria de riu per la que se reconeix.

La Vega i horta valenciana

A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha en les seues aigües en las comarques del Camp de Túria i l'Horta de Valéncia.

Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el parc natural, que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.

El parc natural abarca 15 térmens municipals per on passa el riu Túria des de la ciutat de Valéncia fins a Pedralba, passant per Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ribarroja del Túria, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve, Benaguasil, Llíria, Vilamarchant i Chest.

La seua desembocadura en Valéncia capital

Són famoses les seues inundacions, en especial la del 14 d'octubre de 1957, coneguda com la Gran riuada de Valéncia, que en un cabal de 3.700 m³/s inundà gran part de la ciutat de Valéncia produint un caos en la població.

Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, aixina mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà en la construcció d'un nou llit desviant-lo pel sur de la ciutat, conegut com Pla Sur; dit llit aparentment està sec, degut a que a soles discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la Vega de Valéncia en les preses de les sequies des de l'Assut del Repartiment.

L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el Jardí del Túria, que no té referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Camps de fútbol

Zona de patinage Ciutat de les Arts i les Ciències - El Museu L'Oceanografic

Zona lúdica del riu Túria pel seu pas per Valéncia

Senyes hidrogràfiques i infraestructures

El seu règim és mediterràneu i presenta un cabal escàs, en una mija de 14 m³/s en Vilamarchant, aigües cap amunt de Valéncia.

Pantans i preses

Enllaços externs

Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&oldid=172921»