Pasqua
La pasqua (del llatí pascha) és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en anglés, Easter prové del nom de la deesa anglo-saxona de la primavera dita Oaster o Easter.
La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del dumenge de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera lluna plena de la primavera (començant el 21 de març)
Etimologia
La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí pascha, que els llatins agafaren del grec πάσχα (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu פסחא (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea פסח (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".
La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina pascua, que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".
La Pasqua en el Regne de Valéncia
La Pasqua en el Regne de Valéncia (actualment, Comunitat Valenciana) és una celebració molt popular. Combina elements religiosos, costums familiars i activitats a l'aire lliure que s'han transmés durant generacions.
Despuix del Dumenge de Resurrecció s'inicien uns dies festius coneguts com Dilluns de Pasqua i la festivitat de Sant Vicent Ferrer. Estos dies s'associen a excursions al camp, jocs tradicionals i menjars compartits:
- La Mona de Pasqua és una tradició en sigles d'història. Aixina com trencar l'ou de la Mona en la front d'atra persona.
- Eixir al camp, una costum social.
- Jocs i tradicions populars, com jugar a les cartes o volar el cachirulo. Els més menuts practiquen jocs tradicionals a l'aire lliure: botar a la corda, jocs de pilota, carreres al camp, etc...