Diferencia entre pàgines "Comunisme" i "Ofrena"

Revisió de 18:58 24 maig 2021

Mant de la Verge dels Desamparats en L'Ofrena.

Archiu:Plaça de la Verge despuix de l'ofrena 06.jpg

Canastilles de flors en la Plaça de la Verge.

L' Ofrena de flors dins de l'àmbit faller és la que es fa a la Mare de Deu durant la celebració de les Falles i és un dels elements principals de la festa de les Falles, que es realisa dos dies abans de la seua culminació, el 19 de març.

L'Ofrena és un dels aspectes més religiosos de les Falles de Valéncia. Es fa des de l'any 1945. Els dies 17 i 18 de març, totes les falleres de les 386 comissions falleres, en els millors trages d'indumentària tradicional valenciana i acompanyades per centenars de bandes de música, fan provessó fins a la Plaça de la Verge per oferir un ram de clavells a la Mare de Deu. Les últimes falleres de cada comissió fallera en fer l'ofrena sempre són la Fallera Major Infantil i la Fallera Major, els màxims representants de la festa.

L'objectiu, és clar, és el de oferir les flors a la Mare de Deu. Les falleres donen el seu ram als vestidors de la Mare de Deu, que és una colla de entre quinze i vint hòmens que van omplint el mant d'una gran image de la Mare de Deu dels Desamparats que hi ha al mig de la plaça, d'uns dotze metros d'alçada, en la cara dirigida cap a les comissions falleres entrants. La flor predominant és el clavell (degut a la seua resistència a la calor, i els colors són sempre els mateixos, roig, blanc, rosat i en detalls de morat o blau. El disseny canvia tots els anys i d'acort a este clavell, les comissions estan coordinades per la Junta Central Fallera, per a portar un determinat color i espècie de flor. Moltes comissions falleres porten grans cistells i canastilles, en moltes varietats de flors que es deixen entre el Cadafalc de l'image i la font del Túria.

Una vegada finalisada l'entrega dels rams les comissions falleres ixen de la plaça pel carrer de Cavallers i pel carrer del Palau de Benicarló. Si l'entrada a la plaça és solemne i emocionant, l'eixida és alegre i festiva.

Tanca l'ofrena el primer dia la Fallera Major Infantil de Valéncia i el segon dia la Fallera Major de Valéncia.

Vore també

Enllaços externs

Història de l'ofrena de flors

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:
+[[File:Fallas2016 Plaza Virgen 14.jpg|thumb|right||<center>Mant de la Verge dels Desamparats en L'Ofrena.</center>]]
+[[File:Plaça de la Verge despuix de l'ofrena 06.jpg|thumb|right||<center>Canastilles de flors en la Plaça de la Verge.</center>]]
-* És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició del estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;
+L' '''Ofrena''' de flors dins de l'àmbit [[faller]] és la que es fa a la [[Mare de Deu]] durant la celebració de les [[Falles]] i és un dels elements principals de la festa de les [[Falles]], que es realisa dos dies abans de la seua culminació, el [[19 de març]].
-* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
-* És la fase acabada del [[socialisme]].
-* Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.
-== Història ==
+L''''Ofrena''' és un dels aspectes més religiosos de les [[Falles]] de [[Valéncia]]. Es fa des de l'any [[1945]]. Els dies 17 i 18 de març, totes les falleres de les 386 [[comissions falleres]], en els millors trages d'indumentària tradicional valenciana i acompanyades per centenars de [[Banda de música|bandes de música]], fan provessó fins a la [[Plaça de la Verge]] per oferir un ram de [[clavell|clavells]] a la [[Mare de Deu]].  Les últimes [[falleres]] de cada [[comissió fallera]] en fer l'ofrena sempre són la [[Fallera Major]] Infantil i la Fallera Major, els màxims representants de la festa.
-{{principal|Història del comunisme}}
-El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.
-=== La Primera Internacional ===
+L'objectiu, és clar, és el de oferir les flors a la Mare de Deu. Les falleres donen el seu ram als vestidors de la [[Mare de Deu]], que és una colla de entre quinze i vint hòmens que van omplint el mant d'una gran image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que hi ha al mig de la plaça, d'uns dotze metros d'alçada, en la cara dirigida cap a les [[comissions falleres]] entrants. La flor predominant és el clavell (degut a la seua resistència a la calor, i els colors són sempre els mateixos, roig, blanc, rosat i en detalls de morat o blau. El disseny canvia tots els anys i d'acort a este clavell, les comissions estan coordinades per la [[Junta Central Fallera]], per a portar un determinat color i espècie de flor.
-{{principal|Primera Internacional}}
+Moltes [[comissions falleres]] porten grans cistells i canastilles, en moltes varietats de flors que es deixen entre el Cadafalc de l'image i la font del [[Túria]].
-La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà en [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme en [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any [[1866]] en [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. En [[1872]] la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons.
-En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]].
+Una vegada finalisada l'entrega dels rams les [[comissions falleres]] ixen de la plaça pel carrer de Cavallers i pel carrer del [[Palau de Benicarló]]. Si l'entrada a la plaça és solemne i emocionant, l'eixida és alegre i festiva.
-L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada en els anys [[1922]] i [[1923]] pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].
+Tanca l'ofrena el primer dia la [[Fallera Major]] Infantil de [[Valéncia]] i el segon dia la [[Fallera Major de Valéncia]].
-=== La Segona Internacional ===
+== Vore també ==
-{{principal|Segona Internacional}}
+*[[Casal faller]]
-Després de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.
+*[[Comissió fallera]]
+*[[Cort d'Honor]]
+*[[Cordà]]
+*[[Cremà]]
+*[[Cridà]]
+*[[Despertà]]
+*[[Falla]]
+*[[Fallera Major]]
+*[[Fallera Major de Valéncia]]
+*[[Falles]]
+*[[Fòc d'artifici]]
+*[[Fogueres]]
+*[[Llibret]]
+*[[Mascletà]]
+*[[Ninot]]
+*[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]
+*[[Passacarrer]]
+*[[Presentació]]
+*[[Plantà]]
+*[[Traca]]
-=== La Tercera Internacional ===
+== Enllaços externs ==
-[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]
+* [https://www.levante-emv.com/fallas/2020/06/07/inventora-ofrenda-fallas-cumple-96/2018904.html?fbclid=IwAR0j38ekaHKDp3cOPwdmVd0aDJpPCjnyHmd9xmsi2IiKKXHvjzWtdCV26dY Història de l'ofrena de flors]
-{{principal|Tercera Internacional}}
-En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.
+[[Categoria:Falles]]
-En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].
-El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.
-=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
-[[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]
-La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.
-A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).
-=== La Kominform ===
-En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].
-[[Categoria:Comunisme| ]]

Diferencia entre pàgines "Comunisme" i "Ofrena"

Revisió de 18:58 24 maig 2021

Vore també

Enllaços externs

Menú de navegació

Buscar