Canvis

|}

|}

La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la  impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.

La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la  impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.

Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].

Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].

Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>  

Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>  

== Etimologia i història ==

== Etimologia i història ==

=== La dictadura romana ===

=== La dictadura romana ===

[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]

[[File:Cincinnatus.JPG|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]

La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356&nbsp;a.&nbsp;C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356&nbsp;a.&nbsp;C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.

El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.

De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367&nbsp;a.&nbsp;C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].

De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367&nbsp;a.&nbsp;C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].

Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar  a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava davall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar  a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava devall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].

Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].