110 485
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
{{Biografia|
| nom = Antonio Pascual Abad
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Litógraf i gravador.
| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1809]]
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juny]] de [[1882]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.
Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.
Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.
Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]].
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]].
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua.
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua.
== Bibliografia ==
* ''Grabadores y grabados alicantinos. Siglos XVIII-XIX''. Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert". Diputación Provincial de Alicante, 1999. Rvdo. Andrés de Sales Ferri Chulio.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==