Canvis

[[Archiu:Sorell.jpg|miniaturadeimagen|Sorell]]

[[File:Trachurus trachurus.jpg|thumb|Sorell]]

El '''Sorell''' (Trachurus  trachurus), també nomenatt (''Chicharro'' o ''Jurel'' en [[castellà]]), pertanyent a la família dels (Carángidos en castellà. El seu nom procedix  del [[mossàrap]], (''surel''), i este del [[llatí]], (''saurus''), fardacho.

El '''Sorell''' (Trachurus  trachurus), també nomenatt (''Chicharro'' o ''Jurel'' en [[castellà]]), pertanyent a la família dels ''Carángidos'', en castellà. El seu nom procedix  del [[mossàrap]], (''surel''), i este del [[llatí]], (''saurus''), fardacho.

Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen a esta espècie, existixen atres dos espècies similars: El '''Sorell mediterràneu''' (''Trachurus mediterraneus'') i ('''Chicharro''' en castellà) (''Trachurus picturatus'').

Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen ad esta espècie, existixen atres dos espècies similars: El '''Sorell mediterràneu''' (''Trachurus mediterraneus'') i ('''Chicharro''' en castellà) (''Trachurus picturatus'').

[[Archiu:Sorell mediterraneu.jpg|miniaturadeimagen|Sorell del mediterràneu]]

[[File:4714Matang baka Bigeye scad 04.jpg|miniaturadeimagen|Sorell]]

[[Archiu:Chicharro.jpg|miniaturadeimagen|Chicharro]]

[[File:Atlantic Horse Mackerel.jpg|thumb|Chicharro]]

== Característiques ==

== Característiques ==

Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escames òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en [[dent|dents]] chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros.

Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escates òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en [[dent|dents]] chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros.

== Hàbitat ==

== Hàbitat ==

Se distribuïx per aigües del [[Pacífic]] sur, l'[[oceà Atlàntic]], la [[Mar Negra]] i la [[Mediterrànea]], fins a [[Noruega]]. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en [[castellà]], en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en [[estiu]] pot aparéixer pròxim a la costa, i fins i tot aflorar a la superfície. Porta una vida principalment entre aigües, és gregari, nadador, ràpit i molt voraç, s'alimenta menjant tota classe de peixos, crustàceus i calamars chicotets.

Se distribuïx per aigües del [[Pacífic]] sur, l'[[oceà Atlàntic]], la [[Mar Negra]] i la [[Mediterrànea]], fins a [[Noruega]]. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en [[castellà]], en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en [[estiu]] pot aparéixer pròxim a la costa, e inclús aflorar a la superfície. Porta una vida principalment entre aigües, és gregari, nadador, ràpit i molt voraç, s'alimenta menjant tota classe de peixos, crustàceus i calamars chicotets.

== Reproducció ==

== Reproducció ==

== Usos ==

== Usos ==

És molt utilisat en el [[Principat d'Astúries]], [[Cantàbria]], el [[País Vasc]] i en les [[Illes Canàries]], habitualment fregit, com a menjar tradicional, usualment acompanyat de [[creïlles]] guisades, [[formage]] blanc i [[mulle]] vert o roig.

És molt utilisat en el [[Principat d'Astúries]], [[Cantàbria]], el [[País Vasc]] i en les [[Illes Canàries]], habitualment fregit, com a menjar tradicional, usualment acompanyat de [[Creïlla|creïlles]] guisades, [[formage]] blanc i [[mulle]] vert o roig.

En les poblacions de l'interior d'[[Espanya]] ([[Castella]]) és costum preparar sorell en escabeig, en algunes ocasions servits en llandes.

En les poblacions de l'interior d'[[Espanya]] ([[Castella]]) és costum preparar sorell en escabeig, en algunes ocasions servits en llandes.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/09%20INFORME%20JUREL%20ENERO%202014_tcm30-286615.pdf Ministeri d'agricultura , peixca i alimentació]

* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/09%20INFORME%20JUREL%20ENERO%202014_tcm30-286615.pdf Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació]

[[Categoria:Gastronomia]]

[[Categoria:Gastronomia]]