Diferència entre les revisions de "Ido"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 20: Llínea 20:
 
| mapa                = [[Image:Flag of Ido.svg|120px|thumbnail|center|Bandera]]
 
| mapa                = [[Image:Flag of Ido.svg|120px|thumbnail|center|Bandera]]
 
}}
 
}}
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].
+
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[sigle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].
  
Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles.
+
L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.
  
Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies.
+
L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en l'any [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.idolinguo.com/ Página uep oficial]
+
*[http://www.idolinguo.com/ Pàgina web oficial]
  
 
{{traduït de|ca|Ido}}
 
{{traduït de|ca|Ido}}
  
[[Categoria:Llengües]]
+
[[Categoria:Ido]]
 +
[[Categoria:Llengües artificials]]

Última revisió del 13:23 16 abr 2023

Ido
Ido
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions: Linguo internaciona (Llengua internacional)
Parlat en: Arreu del món
Regió:
Parlants: 100-200
Rànquing: No és entre les 100 primeres
Família: Llengua planificada
estatus oficial
Llengua oficial de: Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido)
Regulat per: Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
còdics de la llengua
ISO 639-1 io
ISO 639-2 ido
ISO/FDIS 639-3 ido
SIL
Bandera
vore també: llengua

Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del sigle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en Europa.

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon Louis Couturat, i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any 1914 i la Primera Guerra Mundial varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista Progreso (creada per Couturat en l'any 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

Enllaços externs[editar | editar còdic]