Canvis

L'Archiprestal i Insigne '''Basílica de Santa Maria''' o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'[[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]], Espanya) i construïda en estil barroc entre els anys [[1672]] i [[1784]] i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de [[Múrcia]].

L'Archiprestal i Insigne '''Basílica de Santa Maria''' o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'[[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]], Espanya) i construïda en estil barroc entre els anys [[1672]] i [[1784]] i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de [[Múrcia]].

Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en l'any [[1265]] despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés.

Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en l'any [[1265]] despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés.

La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a [[1334]] en que va ser derrocada i  alçat un nou temple d'estil [[gòtic]] i planta de creu que va existir fins a [[1492]]. Entre els anys 1492 i [[1566]] es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes.

La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a [[1334]] en que va ser derrocada i  alçat un nou temple d'estil [[gòtic]] i planta de creu que va existir fins a l'any [[1492]]. Entre els anys 1492 i [[1566]] es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes.

En l'any [[1672]], a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre [[Elig]] i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta.

En l'any [[1672]], a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre [[Elig]] i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_Menor_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Elche]  

* [https://web.archive.org/web/20120630015630/http://www.alu.ua.es/f/fjua/ Basílica de Santa Maria d'Elig]

 

[[Categoria:Religió]]

[[Categoria:Religió]]