71 425
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].
Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].
== Contingut ==
== Contengut ==
El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.
El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.
Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.
Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.
== Furs derivats del de Jaca ==
== Furs derivats del de Jaca ==
El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].
El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a Sant Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].
El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.
El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.
== Bibliografia ==
== Bibliografía ==
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].