Canvis

'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], 2 de juny de 1903 - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], 22 de juliol de [[1972]]). Escritor espanyol d'orige francés. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], [[França]], [[2 de juny]] de [[1903]] - † [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], [[Mèxic]], [[22 de juliol]] de [[1972]]). Escritor [[Espanya|espanyol]] d'orige [[França|francés]]. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

== Biografia ==  

== Biografia ==  

Sent un chiquet, la seua família -pare alemà i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'on es fa el bachillerat''.

Sent un chiquet, la seua família -pare [[Alemanya|alemà]] i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], a on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'a on es fa el bachillerat''.

En els anys 20 és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  

En els [[anys 20]] és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  

D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a París, pero preparant la seua marcha a Mèxic li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a [[París]], pero preparant la seua marcha a [[Mèxic]] li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En l'any [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  

Des de mitan dels 50 viaja pels [[Estats Units]] i [[Europa]] pero sense poder entrar en [[Espanya]], desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En [[1969]] per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'[[Universitat de Valéncia]].  

Des de mitan dels 50 viaja pels [[Estats Units]] i [[Europa]] pero sense poder entrar en [[Espanya]], desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En [[1969]] per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'[[Universitat de Valéncia]].  

Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de [[Luis Buñuel]]; posteriorment participa com a jurat en el festival de [[Cannes]], dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en [[1972]] en Mèxic.

Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de [[Luis Buñuel]]; posteriorment participa com a jurat en el festival de [[Cannes]], dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en [[1972]] en Mèxic.

Des de [[1987]] s'entreguen els ''Premis Internacionals de Conte Max Aub'', otorgats per la [[Fundació Max Aub|Fundació]] que porta el seu nom.

Des de l'any [[1987]] s'entreguen els ''Premis Internacionals de Conte Max Aub'', otorgats per la [[Fundació Max Aub|Fundació]] que porta el seu nom.