Diferència entre les revisions de "Idioma còrnic"

|nació= No és oficial en ningun puesto.

|regulat= No està regulat

|iso1=

|iso2= scn

|iso3= scn

|mapa=

El '''còrnic''' o '''cornuallés''' é suna llengua celta britònica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% se semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

El còrnic fa la seua aparició cara al 600 d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britònic tardiu. Tradicionalment es dividix la història del cornuallés en quatre fases:

* Còrnic primitiu: oscilaria entre el 600 i el 800 d. C. i d'esata etapa no n'hi han registres escrits.

* Còrnic antic: desde el 800 al 1200, d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.

* Còrnic mig: desde el 1200 al 1575, datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratur atradicional cornuallesa.

* Còrnic tardiu: desde el 1575 al 1800, a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el anglés modern, francés modern, etc.

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el sigle XVIII, sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any 1800. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en 1777) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en 1676.

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, desde el primer quart del sigle XX n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de 1904, quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

En 2006, s'estimà que la població que heu domina en fluidea es de aproximàdament 500 persones, si be uns 3.500 poseixen certs coneiximents, o heu entenen en un nivell bàsic, pero no heu parlen.

En 1933, es celebrà la primera misa ne còrnic; durant els siguients quaranta anys, hi hagué una mija de tres al any. Ademés, en 1997, el bisbe de Truro deprengué el idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.

Hui en dia, hi ha diverses associacons qde portecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estúdia en algunes escoles com asignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un problema de ràdio semanal billingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.