Diferència entre les revisions de "Francisco Ferrer Lerín"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Francisco Ferrer Lerín | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1 de giner]] de [[1942]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Francisco Ferrer Lerín''' ([[Barcelona]], [[1 de giner]] de [[1942]]) és un escritor i [[ornitòlec]] espanyol. | '''Francisco Ferrer Lerín''' ([[Barcelona]], [[1 de giner]] de [[1942]]) és un escritor i [[ornitòlec]] espanyol. | ||
Revisió de 10:53 27 oct 2023
| Francisco Ferrer Lerín | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de giner de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1 de giner de 1942) és un escritor i ornitòlec espanyol.
Biografia
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any 1964 publicà el seu primer llibre, De las condiciones humanas, i en 1971 arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys 1960 i 1970 en La hora oval, selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En 1987 va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat Cónsul, nova antologia de poemes, escrits entre 1964 i 1973. Ferrer Lerín ha traduït L'homme aproximatif de Tristan Tzara, Ossi di seppia d'Eugenio Montale, L'annonce faite à Marie de Paul Claudel, Trois contes de Gustave Flaubert i Le hasard et la nécessité de Jacques Monod.
A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a Jaca per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del CSIC i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el pòquer.
(Secció per completar)