Canvis

|atresdenominacions=

|atresdenominacions=

|estats=[[República d'Irlanda]], [[Irlanda del Nort]]

|estats=[[República d'Irlanda]], [[Irlanda del Nort]]

|regió=[[CGaeltacht]]

|regió=[[Gaeltacht]]

|parlants= 1.8 millons

|parlants= 1.8 millons

|parlantsnatius= 260.000

|parlantsnatius= 260.000

|iso3= gle

|iso3= gle

|sil=

|sil=

|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|Extensió i percentage de parla d'irlandés.]]

|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]

}}

}}

El '''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S'estama que el número de persones en la illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'Edat Mija. Desde 1922 en la independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut el idioma oficial junt al anglés. En 1998 en el Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en [[Irlanda del Nort]], un pais constituyent del [[Regne Unit]]. El 13 de ny de 2005 s'aprobà i incluí com a idioma de treball en la Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de 2007. El 22 de giner del 2007, el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de la Unió Europea''.

L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[edat mija]]. Des de l'any [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (nomenada originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt en l'anglés. En l'any [[1998]] en l'[[Acort de Divendres Sant]], fon reconegut oficialment com a llengua minoritaria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor l'[[1 de giner]] de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el gastà per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.

El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'Irlanda estimà en el 2003 que alrededor de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent del idioma. En el 2007, dels 4,3 millons d'habitants que poseia la illa, el 40,8% de la població era capaç de parlaro.

El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]].

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

Al ser el idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que el idioma principal al llarc de la illa és el anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Desde 1996 existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de la illa. El irlandés perteneix a la divisió gaèlica de idiomas cèltics.

Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica de [[llengües celtes]].  

== Veja's també ==

== Vore també ==

* [[Irlanda]]

* [[República d'Irlanda]]

* [[Irlanda del Nort]]

* [[Irlanda del Nort]]

{{Llengües celtes}}

{{Llengües celtes}}

 

[[Categoria:Llengües celtes]]

[[Categoria:Llengües celtes]]