Diferència entre les revisions de "José Gimeno Martínez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''José Gimeno Martínez''' (Manises, 1889 - † 1967) fon un ceramiste valencià. == Biografia == José Gimeno naix en la localit...»)
 
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''José Gimeno Martínez''' ([[Manises]], [[1889]] - † [[1967]]) fon un ceramiste [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = José Gimeno Martínez
 +
| image = [[File:Ceramista Jose Gimeno Martinez.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Ceramiste
 +
| data_naix = [[1889]] 
 +
| lloc_naix = [[Manises]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1967]]
 +
| lloc_mort = [[Manises]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''José Gimeno Martínez''' ([[Manises]], [[1889]] - † [[1967]]) fon un mestre ceramiste [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una familia que fabrica artesanalment peces de ceramica (escurada). La modestia dels seus origens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en nomes 13 anys, inicia la seua formacio academica de dibuixant i pintor en l'[[Academia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i tambe la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceramica de Manises, baix la direccio de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.
+
José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en a soles 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.
  
A l'edat de 19 anys assumix la direccio artistica de la fabrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el rotul publicitari de la propia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceramica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
+
A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
  
En [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposicio Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importancia historica de la ceramica de Manises. A partir d'este moment pren la decisio de dedicar-se a la reproduccio de peces de la ceramica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa carrec del taller familiar –en la decada dels anys 20–. D'alli eixiran peces propies de la taulelleria d'eixos segles.
+
En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.
  
El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encarrecs per a la restauracio en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com tambe del del Salo d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valencia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basilica de Valencia]].
+
El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].
  
 
== Premis ==
 
== Premis ==
  
Tambe arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en varies exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Pimera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valencia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesa Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), titul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i tambe un carrer. Tambe la ciutat de [[Valencia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en [[1970]].
+
També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en vàries exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda més important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]].
  
 
== Obrador ==
 
== Obrador ==
  
El seu obrador, l'empresa ''La Ceramica Valenciana'', tingue continuïtat, primer en els seus fills, Manuel i Vicente, i actualment en els seus nets, Vicente i Maria José. S'han mantés fidels a la llinea d'elaboracio de ceramica artesanal iniciada per Josep Gimeno, millorant inclus alguna de les seues tecniques, adaptant-se, per supost, als temps. La diversificacio de la produccio ha segut un factor important en el desenroll de l'empresa, que produix taulells destinats a la construccio i decoracio de reproduccions de ceramica popular valenciana, peces de decoracio i tambe de restauracio i reposicio de materials en obres de rehabilitacio o proyectes de decoracio personalisada.  
+
El seu obrador, l'empresa ''La Ceràmica Valenciana'', tingué continuïtat, primer en els seus fills, Manuel i Vicente, i actualment en els seus nets, Vicente i Maria José. S'han mantés fidels a la llínea d'elaboració de ceràmica artesanal iniciada per Josep Gimeno, millorant inclús alguna de les seues tècniques, adaptant-se, per supost, als temps. La diversificació de la producció ha segut un factor important en el desenroll de l'empresa, que produïx taulells destinats a la construcció i decoració de reproduccions de ceràmica popular valenciana, peces de decoració i també de restauració i reposició de materials en obres de rehabilitació o proyectes de decoració personalisada.  
  
Destaquen dos importants llinees de produccio, com son la reedicio de socarrats (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). Tambe en esta etapa mes actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la [[Generalitat Valenciana]], entre uns atres.  
+
Destaquen dos importants llínees de producció, com són la reedició de [[socarrat|socarrats]] (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). També en esta etapa més actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la [[Generalitat Valenciana]], entre uns atres.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Ceràmica de Manises]]
 +
* [[Museu de Ceràmica de Manises]]
 +
* [[Manises]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
 
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana]
 
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana]
 +
* José Gimeno Martínez, ceramista de Manises, artícul de [[Francesc Almela i Vives]]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Llorens Artiguas, J. ''Cerámica popular española''. Editorial Blume, 1970
 +
* Pinedo, Concepción; Vizcaino, Eugenia. ''La Cerámica valenciana en la historia''. Editorial Everest, 1977, ISBN 8424128419, ISBN 978-8424128418
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|José Gimeno Martínez}}
 +
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Pintors]]
 +
[[Categoria:Pintors valencians]]
 +
[[Categoria:Ceramistes]]
 +
[[Categoria:Manises]]

Última revisió del 10:58 14 maig 2024

José Gimeno Martínez
Ceramista Jose Gimeno Martinez.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ceramiste
Naiximent: 1889
Lloc de naiximent: Manises, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1967
Lloc de defunció: Manises, Regne de Valéncia, Espanya

José Gimeno Martínez (Manises, 1889 - † 1967) fon un mestre ceramiste valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en a soles 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.

A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el Museu de Ceràmica de Manises) i un calvari per al Mont Carmel en Palestina.

En l'any 1925, becat per l'Estat, realisa un viage a Paris, a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels sigles XVIII i XIX, lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.

El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del Palau de la Generalitat, a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el Palau Comtal de Cocentaina. Es obra seua el socul de la capella de l'Universitat de Valéncia i el panel de la Mare de Deu dels Desamparats de la Basílica de Valéncia.

Premis[editar | editar còdic]

També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en vàries exposicions nacionals (1943 i 1952), la Primera Medalla en Montecarlo (1953), la Medalla commemorativa de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia (1963) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya (1966), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en 1969 la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda més important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per Octavi Vicent, i també un carrer. També la ciutat de Valéncia li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any 1970.

Obrador[editar | editar còdic]

El seu obrador, l'empresa La Ceràmica Valenciana, tingué continuïtat, primer en els seus fills, Manuel i Vicente, i actualment en els seus nets, Vicente i Maria José. S'han mantés fidels a la llínea d'elaboració de ceràmica artesanal iniciada per Josep Gimeno, millorant inclús alguna de les seues tècniques, adaptant-se, per supost, als temps. La diversificació de la producció ha segut un factor important en el desenroll de l'empresa, que produïx taulells destinats a la construcció i decoració de reproduccions de ceràmica popular valenciana, peces de decoració i també de restauració i reposició de materials en obres de rehabilitació o proyectes de decoració personalisada.

Destaquen dos importants llínees de producció, com són la reedició de socarrats (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). També en esta etapa més actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la Generalitat Valenciana, entre uns atres.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Llorens Artiguas, J. Cerámica popular española. Editorial Blume, 1970
  • Pinedo, Concepción; Vizcaino, Eugenia. La Cerámica valenciana en la historia. Editorial Everest, 1977, ISBN 8424128419, ISBN 978-8424128418

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons