Canvis

1165 bytes afegits ,  18:16 7 jul 2024
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la [[Crucifixió]] o [[Heràldica|heràldics]] i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.   
 
La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la [[Crucifixió]] o [[Heràldica|heràldics]] i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.   
   −
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]](RACV) també especifica que '''Peiró''' o '''Peirona''' és també un  nom propi d'home i dòna.
+
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) també especifica que '''Peiró''' o '''Peirona''' és també un  nom propi d'home i dòna.
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 23: Llínea 23:     
== Creu del Bartolo ==
 
== Creu del Bartolo ==
 +
{{AP|Creu del Bartolo}}
 +
És una de les creus més grans d'Espanya (la Creu del Bartolo, està en el cim del Bartolo del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
   −
La creu més gran d'Espanya (la Creu del Bartolo) està en el cim del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
+
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|''El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso Genovés]]}}
    
== Galeria fotogràfica ==
 
== Galeria fotogràfica ==
Llínea 41: Llínea 45:  
</gallery>
 
</gallery>
 
</center>
 
</center>
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia
 +
* Ribot, Pere. El Montseny. Destino, 1975, p. 256 -258
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Wayside crosses}}
 +
{{Commonscat|Pillories in Spain|Peirons}}
 
{{DGLV|Peiró}}
 
{{DGLV|Peiró}}
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia]
154 209

edicions