És una de les creus més grans d'Espanya (la Creu del Bartolo, està en el cim del Bartolo del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
−
La creu més gran d'Espanya (la Creu del Bartolo) està en el cim del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
+
== Cites ==
+
+
{{Cita|''El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso Genovés]]}}
== Galeria fotogràfica ==
== Galeria fotogràfica ==
Llínea 41:
Llínea 45:
</gallery>
</gallery>
</center>
</center>
−
+
== Referències ==
== Referències ==
* Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia
* Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia
+
* Ribot, Pere. El Montseny. Destino, 1975, p. 256 -258