| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{desambigüació}} | + | {{desambiguació}} |
| − | La '''estructura''' (del [[llatí]] ''structūra'') és la disposició i [[orde]] de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de [[concepte]]s coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar la [[essència]] de l'objecte d'estudi. Tant la [[realitat]] com el [[llenguage]] tenen estructura. Un dels objectius de la [[semàntica]] i de la [[ciència]] consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat.
| + | L''''estructura''' (del [[llatí]] ''structūra'') és la disposició i [[orde]] de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de [[concepte]]s coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar l'[[essència]] de l'objecte d'estudi. Tant la [[realitat]] com el [[llenguage]] tenen estructura. Un dels objectius de la [[semàntica]] i de la [[ciència]] consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat. |
| | | | |
| | == En Filosofia, antropologia i llingüística == | | == En Filosofia, antropologia i llingüística == |
| − | El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat [[estructuralisme (filosofia)|estructuralisme]], desenrollat per autors com [[Claude Lévi-straus]] (''Antropologia Estructural'', 1958) a partir de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] (''Curs de Llingüística General'', [[1914]]). | + | El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat [[estructuralisme (filosofia)|estructuralisme]], desenrollat per autors com [[Claude Lévi-straus]] (''Antropologia Estructural'', [[1958]]) a partir de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] (''Curs de Llingüística General'', [[1914]]). |
| | | | |
| | == En Astronomia == | | == En Astronomia == |
| | === Estructura estelar === | | === Estructura estelar === |
| − | La [[estructura estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera|esfèrica]], en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de [[Núcleu estelar|núcleu]], [[Mant estelar|mant]] i [[Atmòsfera estelar|atmòsfera]].
| + | L'[[estructura estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera|esfèrica]], en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de [[Núcleu estelar|núcleu]], [[Mant estelar|mant]] i [[Atmòsfera estelar|atmòsfera]]. |
| | | | |
| | === Estructura de l'univers === | | === Estructura de l'univers === |
| − | Les estreles s'organisen en [[galàxia|galàxie]s. En la [[estructura a gran escala de l'univers]] les galàxies formen [[agrupacions galàctiques]]. | + | Les estreles s'organisen en [[galàxia|galàxies]]. En l'[[estructura a gran escala de l'univers]] les galàxies formen [[agrupacions galàctiques]]. |
| | | | |
| | == En les arts == | | == En les arts == |
| | === Estructura musical === | | === Estructura musical === |
| − | En [[música]], s'utilisa la [[Forma musical|estructura musical]] (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de [[ritme]], [[melodia]] i [[harmonia]]. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat. | + | En [[música]], s'utilisa l'[[Forma musical|estructura musical]] (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de [[ritme]], [[melodia]] i [[harmonia]]. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat. |
| | | | |
| | == En Ciències aplicades == | | == En Ciències aplicades == |
| Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | === En ingenieria === | | === En ingenieria === |
| | | | |
| − | Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per la qual cosa els únics desplaçaments que pot patir són resultat de [[Deformació|deformacions]] internes. La [[ingenieria estructural]] és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu [[equilibri]] i [[resistència de materials|resistència]]. | + | Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per lo que els únics desplaçaments que pot patir són resultat de [[Deformació|deformacions]] internes. L'[[ingenieria estructural]] és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu [[equilibri]] i [[resistència de materials|resistència]]. |
| | | | |
| | == En Ciències socials == | | == En Ciències socials == |
| | === Estructura demogràfica === | | === Estructura demogràfica === |
| − | En [[Demografia]], la [[estructura demogràfica]] estudia com està formada la població d'un [[país]], [[regió]] o [[ciutat]], classificant-la per [[Paper de gènero|genero]], [[edat]], factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de [[Piràmide de població|piràmides de població]] i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a [[Migració (demografia)|moviments migratoris]]. | + | En [[Demografia]], l'[[estructura demogràfica]] estudia com està formada la població d'un [[país]], [[regió]] o [[ciutat]], classificant-la per [[Paper de gènero|genero]], [[edat]], factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de [[Piràmide de població|piràmides de població]] i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a [[Migració (demografia)|moviments migratoris]]. |
| | | | |
| | === Estructura social === | | === Estructura social === |
| − | En [[sociologia]], la [[estructura social]] és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre [[individu|individues]], per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada [[comunitat]] encara que no es troben en cap moment en contacte directe. | + | En [[sociologia]], l'[[estructura social]] és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre [[individu|individuos]], per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada [[comunitat]] encara que no es troben en cap moment en contacte directe. |
| | | | |
| | === Estructura de personalitat === | | === Estructura de personalitat === |
| − | En [[sicologia]], la [[estructura de personalitat]] és el conjunt de característiques personals d'un [[subjecte (filosofia)|subjecte]] humà que determinen el seu [[comportament]]. Segons [[Hans Jürgen Eysenck]], l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": [[Inteligència]], [[temperament]] i [[caràcter]]. | + | En [[sicologia]], l'[[estructura de personalitat]] és el conjunt de característiques personals d'un [[subjecte (filosofia)|subjecte]] humà que determinen el seu [[comportament]]. Segons [[Hans Jürgen Eysenck]], l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": [[Inteligència]], [[temperament]] i [[caràcter]]. |
| | | | |
| | === Estructura per al Marxisme === | | === Estructura per al Marxisme === |
| − | Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a la [[economia]] i la [[societat]]). Mentres que la [[superestructura (marxisme)|superestructura]] (equivalent a la [[política]] i la [[ideologia]]) ve [[determinisme|determinada]] per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social. | + | Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a l'[[economia]] i la [[societat]]). Mentres que la [[superestructura (marxisme)|superestructura]] (equivalent a la [[política]] i l'[[ideologia]]) ve [[determinisme|determinada]] per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social. |
| | | | |
| − | Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha un corrent [[estructuralisme (filosofia)|estructuralista]] dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de [[Louis Althuser]]. | + | Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha una corrent [[estructuralisme (filosofia)|estructuralista]] dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de [[Louis Althuser]]. |
| | | | |
| − | Alguns autors dins de la [[antropologia social]] com [[Marvin Harris]] usen la distinció tripartida de ''infraestructura, estructura i supraestructura''. La ''infraestructura'' ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; la ''estructura'', el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la ''supraestructura'', igual que en el marxisme, està formada per la ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de la infraestructura. | + | Alguns autors dins de l'[[antropologia social]] com [[Marvin Harris]] usen la distinció tripartida de ''infraestructura, estructura i supraestructura''. L'''infraestructura'' ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; l'''estructura'', el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la ''supraestructura'', igual que en el marxisme, està formada per l'ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de l'infraestructura. |
| | | | |
| | | | |
| Llínea 51: |
Llínea 51: |
| | | | |
| | === Estructura de categoria === | | === Estructura de categoria === |
| − | En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant al [[espai topològic]] així com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'[[Estructura (teoria de categories)|estructura de categoria]] no és, estrictament, una estructura algebraica. | + | En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant a l'[[espai topològic]] aixina com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'[[Estructura (teoria de categories)|estructura de categoria]] no és, estrictament, una estructura algebraica. |
| | | | |
| | === Extensions === | | === Extensions === |
| − | Un concepte matemàtic important és el de [[extensió (matemàtica)|extensió]]. Un extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un [[morfisme]] [[Funció inyectiva|inyectiu]] d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math> | + | Un concepte matemàtic important és el d'[[extensió (matemàtica)|extensió]]. Una extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un [[morfisme]] [[Funció inyectiva|inyectiu]] d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math> |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| − | *[[Estructuralisme]] | + | * [[Estructuralisme]] |
| − | *[[Infraestructura]] | + | * [[Infraestructura]] |
| − | *[[Ordenament]] | + | * [[Ordenament]] |
| − | *[[Estructura pretesada]] | + | * [[Estructura pretesada]] |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://dle.rae.es/estructura Estructura. RAE] |
| | + | * Kemerling, Garth. «Arguments and Inference». The Philosophy Pages |
| | + | * Skiena, Steven S. (2008). «Data structures». The algorithm design manual (2nd edición). London: Springer. pp. 366–392. ISBN 9781848000704 |
| | | | |
| − | {{Traduït de|es|Estructura}}
| + | == Bibliografia == |
| | + | * Banaszak, Leonard J. (2000). Foundations of Structural Biology. Burlington: Elsevier. ISBN 9780080521848 |
| | + | * Carpinteri, Alberto (2002). Structural Mechanics: A unified approach. CRC Press. ISBN 9780203474952 |
| | + | * Gorton, Ian (2011). Essential software architecture (2nd edición). Berlin: Springer. ISBN 9783642191763 |
| | + | * Newnham, Robert E. (2005). Properties of materials anisotropy, symmetry, structure. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780191523403 |