| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | | | lloc_mort = [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] |
| | }} | | }} |
| − | '''William Gerald Golding''', conegut popularment per '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - † [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. | + | '''William Gerald Golding''', conegut popularment com a '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - † [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | === Escritor i noveliste === | | === Escritor i noveliste === |
| | | | |
| − | (Secció per completar) | + | En l'any [[1952]] comença a treballar en una novela titulada ''Strangers from Brooklyn'' (Estranys des de l'interior), que despuix de ser rebujada per varis editors, és publicada en [[1954]] per Faber and Faber en el títul ''Lord of the Flies'' (El senyor de les mosques), la seua obra més emblemàtica i coneguda. Esta obra tracta de lo que pot aplegar a fer el ser humà en situacions tan dramàtiques com l'estar perduts en una illa. |
| | + | |
| | + | Conrea també el teatre, en l'obra ''The Brass Butterfly'', estrenada en [[1958]] i basada en el seu relat anterior ''Envoy Extraordinary'' i la crítica lliterària, escrivint per a ''The Bigman'' i ''The killer''. |
| | + | |
| | + | En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, a qui fa costat en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. |
| | + | |
| | + | En [[1970]] es va presentar com a candidat a [[canceller]] de l'[[Universitat de Kent]] en [[Canterbury]], pero va perdre front al polític i líder del partit lliberal [[Jo Grimond]]. |
| | + | |
| | + | Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de [[1968]] a [[1970]], publica de nou el seu relat ''Envoy Extraordinary'', junt ad atres dos relats en ''The Scorpion God'' (El deu alacrà, [[1971]]) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives. |
| | + | |
| | + | En [[1980]] comença la seua trilogia ''To The Ends Of The Earth'', a on deixa entrevore la seua passió per la mar i la navegació a través del periple mundial del seu protagoniste, Edmund Talbot, i que finalisarà entre [[1989]] i [[1991]]. |
| | + | |
| | + | En decembre de [[1992]] té que ser intervingut d'un [[melanoma]] maligne en la cara, del que és operat satisfactòriament. Comença a escriure una nova novela, ''The Double Penetration'' (La llengua amagada, ambientada en Delfos durant l'[[Imperi romà]]), que deixà inacabada en morir d'un infart el 19 de juny de 1993 i es publica post-mortem en [[1996]]. |
| | + | |
| | + | William Golding està soterrat en el cementeri de Bowerchalke, [[Regne Unit]]. |
| | + | |
| | + | == Estil lliterari == |
| | + | |
| | + | En les seues noveles més reconegudes cultiva un estil de ficció alegòrica en el que aludix freqüentment a la lliteratura clàssica, la mitologia i el simbolisme cristià. Les seues obres no seguixen una llínea argumental única i la tècnica de composició varia, pero en totes destaca la violència inherent en el ser humà i la resposta sensata i cívica contra la barbàrie i la guerra, mostrant les ambigüitats i fragilitat de la civilisació occidental. |
| | + | |
| | + | La major part dels seus texts exploren els dilemes morals i les reaccions de les persones quan són someses a situacions extremes, aixina com sobre la crueltat innata en el ser humà. Si en ''El senyor de les mosques'' els protagonistes són un grup de chiquets en una illa deserta, en ''The Inheritors'' (Els hereus, [[1955]]) és una tribu de [[Neanderthal|Neanderthals]] enfrontats als violents [[Homo sapiens]] i en ''Pincher Martin'' (Martín el nàufrec, [[1956]]) és un sol home el que representa la lluita de l'inteligència contra els enemics naturals de l'home. |
| | + | |
| | + | == Premis i guardons == |
| | + | |
| | + | És guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura en [[1983]]. En l'anunci de l'elecció, el jurat del Premi Nobel compara a Golding en [[Herman Melville]] en estos térmens: |
| | + | |
| | + | {{Cita|Les noveles i històries de William Golding no són només ombroses ensenyances morals o obscurs mits sobre el mal i les forces de traïció i destrucció. També són relats plens d'aventures i color que poden ser gojats com a tals, per la seua alegre narrativa, inventiva i emoció. Les seues obres, en la perspicàcia de la narrativa realista, i la diversitat i universalitat del mit, allumenen la condició humana del món actual.}} |
| | + | |
| | + | En [[1988]] fon nomenat [[sir]], cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina [[Isabel II]] i en [[1992]] doctor honoris causa per l'Universitat d'Oviedo, Espanya. |
| | + | |
| | + | La seua obra ''Darkness Visible'' guanyà el premi James Tait Black Memorial en [[1979]] i ''Rites of Passage'' conseguí en [[1980]] el premi Booker del Regne Unit. |
| | + | |
| | + | == Obra == |
| | + | |
| | + | Cap dels llibres de William Golding varen alcançar el volum de vendes i la fama de ''El senyor de les mosques'', pero foren sempre ben acollides per la crítica. |
| | + | |
| | + | Les seues obres publicades més importants són: |
| | + | |
| | + | * 1934 ''Poems'' (colecció de poemes). |
| | + | * 1954 ''El senyor de les mosques'' (''Lord of the Flies'') ISBN: 84-487-0508-4. |
| | + | * 1955 ''Els hereus'' (''The Inheritors''), ISBN: 978-84-450-7441-1. |
| | + | * 1956 ''Martín el nàufrec'' (''Pincher Martin''), ISBN 84-265-7061-5. |
| | + | * 1958 ''The Brass Butterfly'' (obra de [[teatre]]). |
| | + | * 1959 ''Caiguda lliure'' (''Free Fall''), ISBN: 84-206-3174-4. |
| | + | * 1964 ''La construcció de la torre'' (''The Spire''), ISBN 84-322-2747-1. |
| | + | * 1965 ''The Hot Gates'' (colecció d'[[ensaig|ensajos]]). |
| | + | * 1967 ''La piràmide'' (''The Pyramid''), ISBN: 84-264-1057-X. |
| | + | * 1971 ''El deu alacrà'' (''The Scorpion God''), ISBN: 84-206-5568-6. |
| | + | * 1979 ''L'obscuritat visible'' (''Darkness Visible'')] ISBN: 84-206-3134-9. |
| | + | * 1982 ''A Moving Target'' (colecció d'ensaig). |
| | + | * 1984 ''Els hòmens de paper'' (''The Paper Men''), ISBN: 84-206-3147-7. |
| | + | * 1985 ''Diari egipci'' (''An Egyptian Journal''), ISBN: 84-7628-059-9. |
| | + | * 1991 ''To the Ends of the Earth'' ([[trilogia]]): |
| | + | * 1980 ''Ritos del passat'' (''Rites of Passage''), ISBN: 84-206-3096-9. |
| | + | * 1987 ''Cos a cos'' (''Close Quarters''), ISBN: 84-206-3243-0. |
| | + | * 1989 ''Fòc en les entranyes'' (''Fire Down Below''), ISBN: 84-206-5568-6. |
| | + | * 1996 ''La llengua oculta'' (''The Double Tongue'', pòstuma) ISBN: 978-84-206-3292-6. |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |