Canvis

[[Archiu:Southern right whale7.jpg|thumb|right|250px|[[Albirament de cetàceus|Albirament de ballenes]] en [[península Valdés]] ([[Argentina]]).]]

[[Archiu:Southern right whale7.jpg|thumb|right|250px|[[Albirament de cetàceus|Albirament de ballenes]] en [[península Valdés]] ([[Argentina]]).]]

La '''observació''' és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol [[senya]] arreplegat durant esta activitat. El primer pas del [[Método empíric-analític|método empíric]], requisit de la [[Método científic|investigació científica]], és realisar observacions de la naturalea.

L''''observació''' és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol [[senya]] arreplegat durant esta activitat. El primer pas del [[Método empíric-analític|método empíric]], requisit de la [[Método científic|investigació científica]], és realisar observacions de la [[naturalea]].

 

== Método científic==

== Método científic==

== Filosofia ==  

== Filosofia ==  

L'observació en térmens [[Filosofia|filosòfics]] és el procés de filtrar [[informació]] [[Sentit (percepció)|sensorial]] a través del procés de pensament. La [[entrada]] és rebuda o percebuda per algun dels sentits: [[Oïment|auditiu]], [[vista]], [[olfat]], [[gust]], o [[tacte]] para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament.  

L'observació en térmens [[Filosofia|filosòfics]] és el procés de filtrar [[informació]] [[Sentit (percepció)|sensorial]] a través del procés de pensament. L'[[entrada]] és rebuda o percebuda per algun dels sentits: [[Oïment|auditiu]], [[vista]], [[olfat]], [[gust]], o [[tacte]] para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament.  

La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons [[Jiddu Krishnamurti]], l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la [[ment]] siga lliure.

La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons [[Jiddu Krishnamurti]], l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la [[ment]] siga lliure.

== Observació en l'investigació qualitativa ==  

== Observació en l'investigació qualitativa ==  

En [[investigació social]] es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, *sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són:

En [[investigació social]] es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són:

* És [[Observació participant]] quan l'investigador s'involucra  activament en tasques o situacions.  

* És [[Observació participant]] quan l'investigador s'involucra  activament en tasques o situacions.  

* És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant.

* És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant.

== Vejau també ==

== Vore també ==

* [[Aprenentage per descobriment]]

* [[Aprenentage per descobriment]]

* [[Atenció]]

* [[Atenció]]

* [[Observatori]]

* [[Observatori]]

* [[Percepció]]

* [[Percepció]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

*GALINDO, Cáceres Jesús (coord). Técnicas de Investigación en Sociedad, Cultura y Comunicación. 1ª. Edición. México. Addison Wesley Longman. 1998. 525p. ISBN 968-444-262-9

* GALINDO, Cáceres Jesús (coord). Técnicas de Investigación en Sociedad, Cultura y Comunicación. 1ª. Edición. México. Addison Wesley Longman. 1998. 525p. ISBN 968-444-262-9

*SIERRA, Bravo. R. Técnicas de investigación Social. 9ª. Edición. Madrid. Editorial Paraninfo S. A. 1994. 705p. ISBN 84-283-1548-5

* SIERRA, Bravo. R. Técnicas de investigación Social. 9ª. Edición. Madrid. Editorial Paraninfo S. A. 1994. 705p. ISBN 84-283-1548-5

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{wikiquote|Observación}}

{{wikiquote|Observación}}

[[Categoria:Filosofia de la ciència]]

[[Categoria:Filosofia de la ciència]]

[[Categoria:Método científic]]

[[Categoria:Método científic]]