Diferència entre les revisions de "Miguel Gual Camarena"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Revisió de 14:07 13 març 2025
Miguel Gual Camarena (Xeresa, 20 de giner de 1916 - Granada, 24 de decembre de 1974), fon un historiador, escritor i migevaliste valencià, especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del Regne de Valéncia i la dels Reis Catòlics.
Biografia
Gual Camarena naixqué en la població valenciana de Xeresa, en la comarca de La Safor, el 20 de giner de l'any 1916.
Estudià en l'Universitat de Valéncia, i fon professor tant en esta com en l'Universitat Laboral de Tarragona, l'Universitat de Barcelona i l'Universitat de Granada, sent en esta última catedràtic.
Obra
Fon l'autor d'obres com:
- Precedentes de la Reconquista valenciana (1952)
- La forja de la unidad hispana (1475-1476). Materiales para su estudio (1955)
- El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV) (1981)
- Las cartas pueblas del Reino de Valencia: contribución al estudio de la repoblación valenciana (1989)
Cites
- Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:
Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.