| Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | ==Preparació== | | ==Preparació== |
| | Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref> | | Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref> |
| | + | |
| | + | El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses. |
| | | | |
| | [[Archiu:Panera de Pan. Pa d'Els Ivarsos.jpg|thumb|250px|Panera de pa]] | | [[Archiu:Panera de Pan. Pa d'Els Ivarsos.jpg|thumb|250px|Panera de pa]] |
| − |
| |
| − | El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.
| |
| | | | |
| | L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". | | L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc. | | A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc. |
| | | | |
| − | Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref>H. E., Jacob. Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]]. | + | Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref>H. E., Jacob. Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]]. |
| | | | |
| | ==Pa i religió== | | ==Pa i religió== |