Fernando Lázaro Carreter

Fernando Lázaro Carreter (Saragossa, 13 d'abril de 1923 - Madrit, 4 de març de 2004), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) entre 1992 i 1998.

Biografia

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura José Manuel Blecua Teijeiro (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de Francisco Ynduráin Hernández (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any 1947 es doctora per esta Universitat baix la direcció de Dámaso Alonso (1898-1990).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en 1949. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en 1971 a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de 1978 fins a 1988 és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'Alemània (Heidelberg), França (Toulouse) i els Estats Units (Austin), i com a professor associat en la Sorbona (París III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'Agència EFE, del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu Manual d'Espanyol Urgent (1976).

Des de l'any 1972 ocupa el silló R de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) —vacant pel decés de Luis Martínez Kleiser— i és el seu director de 1992 a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola (1993). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques Corpus diacrònic de l'espanyol (CORDE) i Corpus de referència de l'espanyol actual (CREA).

Les seues cendres reposen en Magallón (Saragossa), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

Obra

La seua obra es pot agrupar en cinc apartats: estudis llingüístics, estudis lliteraris, llibres d'educació secundària, artículs periodístics i obra teatral.

Estudis llingüístics

• El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar (1945).
• Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII (1949), tesis doctoral.
• Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740) (1972), discurs d'ingrés en la RAE.
• Diccionario de términos filológicos (1963 i reedició de 1968).

Sobre les seues investigacions de gramàtica, incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en Emilio Alarcos Llorach (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste. Bona part dels seus escrits de llingüística estan arreplegats en el seu llibre Estudios de lingüística (1980).

Estudis lliteraris

• Estilo barroco y personalidad creadora (1966; edició ampliada en 1974).
• Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros (2003).
• Lazarillo de Tormes en la picaresca (1972).
• La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo (1965).

En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de Roman Jakobson (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació Estudios de Poética (la obra en sí) (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en De poética y poéticas (1990).

Llibres de text d'educació secundària

En una estància de formació en França en la década de 1950 coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en Cómo se comenta un texto en el bachillerato (1957), escrit en colaboració en Evaristo Correa Calderón (1899-1986). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a Cómo se comenta un texto literario (1974).

Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en Vicente Tusón Valls (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de 1960 a 1990, en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.

Artículs periodístics

(Secció per completar)

Enllaços externs

• Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia