Diferència entre les revisions de "Lluís Fornés"

Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' (Pedreguer, 1945), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical valencià d'ideologia Terce…»
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Tercerviísme|tercerviísta]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].
{{Biografia|
| nom = Lluís Fornés i Pérez-Costa
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, escritor i cantant.
| data_naix = [[12 d'octubre]] de [[1945]] 
| lloc_naix = [[Pedreguer]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort = 
}}
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[12 d'octubre]] de [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».  
Lluís Fornés naixqué en la població valenciana de Pedreguer, en la comarca de la [[Marina Alta]], el 12 d'octubre de l'any 1945.
 
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable en el [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».  


És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
Llínea 9: Llínea 22:
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.


El 9 de febrer [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
El [[9 de febrer]] [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.


== Ideologia ==
== Ideologia ==


Qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en novembre de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.
És d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en [[novembre]] de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.


== Obra ==
== Obra ==
Llínea 39: Llínea 52:
== Premis i guardons ==  
== Premis i guardons ==  


En l'octubre de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.
En [[octubre]] de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.
   
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantants valencians]]
[[Categoria:Cantautors]]
[[Categoria:Cantautors valencians]]
[[Categoria:Panoccitanisme]]